Ràdio Estel






Missió i Vocació

Dia d'emissió: Dilluns
Horari: de 17.30h a 18h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Missió i vocació és un programa què profunditza sobre la raó de ser de les empreses i de les persones en el seu entorn.

Les persones no només busquen una feina o una remuneració. Més enllà del benefici econòmic, necessiten sentir que formen part d'alguna cosa més gran, deixar petjada en aquest món fent una contribució positiva al mateix.

A Missió i vocació parlem de rsc, sostenibilitat, lideratge, persones, canvi cultural o transformació digital, sempre centrant-nos en l'impacte de les persones i organitzacions a la societat.

Direcció: David Medrano
Redacció:
Presentació: David Medrano

Email: oients@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:











20180117-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 19

La segona cosa que em va fer dubtar va ser quan em va dir l’ofici que tenia. Era carnisser. I no en feia la pinta. Sempre m’he imaginat els carnissers com uns homes grassos i sense problemes, amb els dits rodonets, els braços fent sacsons i el davantal ple d’esquitxades de sang. Però aquell home flac i amb nas d’aguilot més aviat semblava que vingués del paradís dels morts, semblava ... no ho sé, un renegat. Un heretge, un músic, un poeta. Tot menys un carnisser. Em va explicar que feia un mes que havia deixat la feina, una feina que li havia durat quasi quaranta anys, però que l’amo de la carnisseria havia decidit reconvertir la botiga en un supermercat i que preferia llogar noietes joves i que fessin goig. I que ell ja no hi tenia res a fer, que l’amo l’havia jubilat abans d’hora. Llavors es va posar a parlar pels descosits de la feina, com un exaltat. Em va explicar que la gent, avui, ja no valora què vol dir una carn ben tallada, ben triada, ben polida. Que ara la gent es conformava amb uns paquets de carn embolicada amb plàstic, on sempre t’enganyen, adés amb el preu, adés amb el pes. Que ell se sentia feliç quan la gent li deia, faci-me’ls melosos, o gruixudets, perquè no em quedin eixarreïts. Que avui la gent demana un bistec i prou, i no saben distingir entre el filet de pobre, o la part de la culata, el crostó o el cap de mort. Que ja no sap demanar conill per estofar, tapaplana pel fricandó o tall que es pela per arrebossar. Que es perden les paraules, que la gent ja no ho demana per terces, sinó per quilos. Vinga, tants grams, tanta carn. L’home semblava molt enrabiat. I jo no hi havia caigut mai, que això de deixar de tallar la carn davant de la gent i vendre-la en paquets embolicats amb plàstics fos un drama.

La tercera revelació va ser més sorprenent: el senyor que semblava venir de l’altre món, carnisser amb vocació, es fonia per les papallones. Però no les de dia, boniques de mil colors, sinó per les nocturnes, negres o bé de color castanya, lletges, llefiscoses i peludes. I em va contestar que jo era com tothom, que ignorava la bellesa de les falenes, que n’hi havia que feien betes i es confonien amb els troncs dels pins, d’altres tenien el color de les espigues i petites clapes rosades i que existia un tipus de papallona nocturna que naixia a l’Àfrica i travessava tot el Mediterrani fins arribar a Europa. Em va explicar que, aquesta, l’anomenaven ‘Calavera’, i que la femella ponia els ous damunt les tiges de les patates. Les ales són de color de terra àrida. Com que fa petits crits per l’aspiració de l’aire dins la trompa, els antics creien que era missatgera de desgràcies. Em va dir, a vostè li semblen falenes sense gràcia, però senten una fascinació tan gran per la llum que no dubten a morir cremades. Em va dir tot de noms científics que ara no recordo pas, i que les papallones de nit eren deu o quinze vegades més nombroses que les diürnes. I que la gent no hi pren interès perquè només es fixa en l’aparença, tot pensant-se que són com borinots que cauen estabornits en xocar contra les bombetes les nits d’estiu. Però que les papallones de nit tenien més dibuixos i més combinacions brillants o metàl·liques que les de dia. Em va preguntar si no em semblava un gran què això de sentir-se seduït per la llum, encara que hi trobessis la mort ... No el vaig entendre gaire.

FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. SEMPRE M’HE IMAGINAT ELS CARNISSERS COM UNS HOMES GRASSOS I SENSE PROBLEMES, AMB ELS DITS RODONETS, ELS BRAÇOS FENT SACSONS I EL DAVANTAL PLE D’ESQUITXADES DE SANG.

2. I JO NO HI HAVIA CAIGUT MAI, QUE AIXÒ DE DEIXAR DE TALLAR LA CARN DAVANT DE LA GENT I VENDRE-LA EN PAQUETS EMBOLICATS AMB PLÀSTICS FOS UN DRAMA.

3. COM QUE FA PETITS CRITS PER L’ASPIRACIÓ DE L’AIRE DINS LA TROMPA, ELS ANTICS CREIEN QUE ERA MISSATGERA DE DESGRÀCIES.

4. EM VA PREGUNTAR SI NO EM SEMBLAVA UN GRAN QUÈ AIXÒ DE SENTIR-SE SEDUÏT PER LA LLUM, ENCARA QUE HI TROBESSIS LA MORT ...


MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari