Ràdio Estel






Missió i Vocació

Dia d'emissió: Dilluns
Horari: de 17.30h a 18h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Missió i vocació és un programa què profunditza sobre la raó de ser de les empreses i de les persones en el seu entorn.

Les persones no només busquen una feina o una remuneració. Més enllà del benefici econòmic, necessiten sentir que formen part d'alguna cosa més gran, deixar petjada en aquest món fent una contribució positiva al mateix.

A Missió i vocació parlem de rsc, sostenibilitat, lideratge, persones, canvi cultural o transformació digital, sempre centrant-nos en l'impacte de les persones i organitzacions a la societat.

Direcció: David Medrano
Redacció:
Presentació: David Medrano

Email: oients@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:











20190918-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 69

Era ben fosc, ara, ja que de seguida es fa fosc darrera la posta de sol, pel setembre. Es va ajeure contra la fusta de la proa i va reposar tant com va poder. Havien aparegut les primeres estrelles. No sabia el nom de Venus, però la va veure i sabia que aviat totes les altres sortirien i així tindria a la vista totes les seves llunyanes amigues.

- El peix també és amic meu – va dir en veu alta. – Mai no he vist un peix com aquest ni n’he sentit a parlar. L’he de matar. M’agrada que no hàgim de provar de matar les estrelles.

Imagina’t que cada dia un hagués de provar de matar la lluna, va pensar. La lluna s’enfuig. Però imagina’t que cada dia haguéssim de provar de matar el sol. Vam néixer amb sort.

Després li sabia greu que el peixàs no tingués res per a menjar, però el seu determini de matar-lo no flaquejava malgrat la llàstima que li feia. Quanta i quanta gent no podria alimentar!, pensava. Però ¿ja en seran dignes, de menjar-se’l? No, naturalment que no. No hi ha ningú que sigui digne de menjar-se’l, donat el seu comportament i la seva gran dignitat.

No comprenc aquestes coses, va pensar. Però és una bona cosa que no hàgim de provar de matar el sol, la lluna o les estrelles. Ja n’hi ha prou amb viure del mar i matar els nostres veritables germans.

Ara, va pensar, he de rumiar la qüestió del llast. Té els seus avantatges i té els seus perills. Podria perdre tanta fluixa que el perdria a ell si s’esforça de valent i el llast que li faré amb els rems s’està al seu lloc i el gussi perd tota la seva lleugeresa. Aquesta lleugeresa del bot fa durar més el sofriment de tots dos, però és la meva seguretat, ja que el peix té una gran capacitat de rapidesa que no ha emprat encara. Passi el que passi, he d’esmocar la llampuga perquè no es podreixi i menjar-me’n un tros per a sentir-me fort.

Ara reposaré una horeta més i comprovaré si continua ferm estrebant seguit abans de tornar a la popa per fer la feina i prendre una decisió. Mentrestant veuré per on les enfila i si fa cap canvi. Els rems són un bon truc, però ha arribat el moment d’anar sobre segur. Encara pot fer gruar molt aquest peix, i he vist que té l’ham al caire de la boca, que manté ben closa. El càstig de la fam i el fet de trobar-se acarat contra una cosa que no comprèn ho és tot. Reposa ara, vell, i deixa’l treballar, que ja t’arribarà el torn a tu.

Va reposar per espai d’unes dues hores, segons creia. La lluna no s’alçava ara fins tard, i ell no tenia forma de calcular el temps. Ni tampoc descansava de debò, si no era comparativament. Encara aguantava l’estrebada del peix amb les espatlles, però va posar la mà esquerra damunt la regala de proa i va confiar més i més la resistència del peix directament al gussi.

Que senzill que seria si podia amarrar la fluixa al bot!, va pensar.

Però la més petita sotragada podria trencar-la. Necessito esmorteir l’estrebada de la fluixa amb el cos i estar preparat en tot moment a amollar fluixa amb totes dues mans.

- Però encara no has dormit, vell – va dir en veu alta – . Tot plegat fa mig dia i una nit, i ara un altre dia, i encara no has dormit. Has d’empescar-te la manera de poder dormir una mica si el peix estira en pau i seguit. Si no dorms, et sentiràs amb el cap tèrbol.

Tinc el cap prou clar, va pensar. Massa clar. Em sento tan clar com les estrelles, que em són germanes. Però tanmateix em cal dormir. Elles dormen, i la lluna i el sol dormen i fins l’oceà dorm algunes vegades, en certs dies, quan no hi ha corrent i regna l’albaïna.

Però recorda’t de dormir, va pensar. Força’t a fer-ho i empesca’t alguna manera senzilla i segura de manegar les fluixes. Ara vés allà i prepara’t la llampuga. És massa perillós ormejar els rems a tall de remolc si vols dormir.

Podria apanyar-me sense dormir, va dir-se a si mateix. Però seria massa perillós.

Va començar la feina d’anar-se’n cap a la popa, de genollons i a quatre grapes, però amb compte de no batzegar el peix. Si molt convé, està endormiscat, va pensar. Però no vull que reposi. Ha d’estirar el gussi fins que es mori.



FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. EL PEIX TAMBÉ ÉS AMIC MEU – VA DIR EN VEU ALTA. – MAI NO HE VIST UN PEIX COM AQUEST NI N’HE SENTIT A PARLAR. L’HE DE MATAR.

2. PERÒ IMAGINA’T QUE CADA DIA HAGUÉSSIM DE PROVAR DE MATAR EL SOL. VAM NÉIXER AMB SORT.

3. EL CÀSTIG DE LA FAM I EL FET DE TROBAR-SE ACARAT CONTRA UNA COSA QUE NO COMPRÈN HO ÉS TOT.

4. - PERÒ ENCARA NO HAS DORMIT, VELL – VA DIR EN VEU ALTA.



MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari