Ràdio Estel






Missió i Vocació

Dia d'emissió: Dilluns
Horari: de 17.30h a 18h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Missió i vocació és un programa què profunditza sobre la raó de ser de les empreses i de les persones en el seu entorn.

Les persones no només busquen una feina o una remuneració. Més enllà del benefici econòmic, necessiten sentir que formen part d'alguna cosa més gran, deixar petjada en aquest món fent una contribució positiva al mateix.

A Missió i vocació parlem de rsc, sostenibilitat, lideratge, persones, canvi cultural o transformació digital, sempre centrant-nos en l'impacte de les persones i organitzacions a la societat.

Direcció: David Medrano
Redacció:
Presentació: David Medrano

Email: oients@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:











20191218-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 74

La meva tia, Mary Beton, això cal que us ho conti, morí d’una caiguda de cavall tot donant un tomb per Bombay. La notícia de l’herència m’arribà a la nit, al voltant dels dies en què s’aprovava al Parlament la llei a favor del vot de les dones. A la bústia em van deixar una carta de l’advocat i en obrir-la em vaig trobar que la dona m’havia deixat cinc-centes lliures l’any per tota la vida. De totes dues coses — el vot i els diners —, haig de confessar que els diners em van semblar infinitament més importants. Fins aleshores m’havia guanyat la vida pidolant feines als diaris, fent la crònica d’una fira d’ases o d’un casament; havia aconseguit quatre quartos posant adreces en piles de sobres, llegint a senyores velles, cosint flors de roba, ensenyant de lletra als nois d’un parvulari. Abans de 1918 eren les úniques feines a l’abast d’una dona. No cal, desgraciadament, que us expliqui amb més detall les dures condicions d’aquesta mena de treball, perquè és molt probable que de dones que s’hi dediquin en conegueu personalment alguna; com tampoc la dificultat de viure dels diners que es guanyen, perquè potser ja ho heu intentat vosaltres mateixes. Però la cosa que m’ha quedat gravada com a mal molt pitjor que això és el verí de la por i el ressentiment que m’intoxicà tot aquell temps. D’antuvi, l’obligació, tothora, de fer una feina que no em venia de gust, i de fer-la, a més, com una esclava, afalagant i fent la gara-gara tota l’estona, cosa potser no sempre necessària, però que et semblava necessària, vist que no estava en situació de córrer cap risc; i amb l’additament de veure com el talent que, d’amagar-lo, et mories — insignificant però força valuós per a la seva propietària —, anava defallint, i amb ell tota jo, tota la meva ànima: dues coses que s’anaven convertint en el rovellament que rosega les flors de primavera, que es menja l’arrel de l’arbre. De totes maneres, com ja us he explicat, se’m va morir una tia; i ara cada cop que canvio un bitllet de deu xílings cau una mica del rovell i corrosiu; em desempallego de la por i del ressentiment. La veritat, vaig pensar, és que ara em faig creus, en recordar l’amargor d’aquella època, de com es canvia de caràcter quan disposes d’una renda fixa. Ara, res del món no em pot arrabassar les cinc-centes lliures. Tinc assegurat el menjar, la casa i la roba. I això vol dir que, no tan sols puc dir prou a escarressar-me i treballar, sinó que també em posa fi al ressentiment i l’odi. Ara ja no odio cap home; cap home no em pot fer mal. De manera que, sense adonar-me’n, he anat canviant d’actitud vers l’altra meitat de la raça humana. Em sembla absurd donar-ne la culpa a cap classe o sexe, com a tal. La gent en massa no és mai responsable d’allò que fa. Són empesos per uns instints que no controlen. Ells també, els patriarques, els professors, es troben amb tremendes dificultats, obstacles terribles contra els quals han de lluitar. En certa manera han tingut una educació tan deficient com la nostra. També els han inculcat defectes molt grans. Sí, ells tenen diners i poder, però a canvi d’aixoplugar en el pit una àguila, un voltor, que els trosseja contínuament el fetge i els picoteja els pulmons: l’instint de possessió, la febre d’adquisició que els empeny a desitjar perpètuament les terres i els béns d’altri; a fer fronteres i banderes; vaixells de guerra i gasos tòxics; a sacrificar les seves vides i les vides dels seus fills. Passeu per sota l’Arc de l’Almirallat (on era jo en aquell moment), o per qualsevol altra de les avingudes dedicades a trofeus i canons, i reflexioneu sobre la mena de glòria que celebren. O fixeu-vos, un dia de sol de primavera, com l’agent de Borsa i el gran advocat es tanquen en un despatx per fer diners i més diners i més diners, quan tothom sap que amb cinc-centes lliures l’any n’hi ha prou per viure i disfrutar del sol. Són instints força desagradables de guardar-se a dins, vaig pensar. Estan nodrits per les mateixes condicions de vida; per la manca de civilització, em vaig dir, contemplant l’estàtua del duc de Cambridge, i sobretot les plomes del capell de tres puntes, amb una fixesa probablement força insòlita. I mentre parava esment en aquella mena de desaventatge, la por i el ressentiment s’anaren transformant gradualment en compassió i tolerància; i després, al cap del dos anys, la compassió i la tolerància van desaparèixer, i vaig gaudir de l’alliberament més gran de tots, que és la llibertat de pensar en les coses per elles mateixes. Aquest edifici, posem per cas, m’agrada o no m’agrada? Aquesta pintura, és bonica o no ho és? Aquest llibre, ¿em sembla bo o no? La veritat és que amb l’herència de la meva tia el cel se’m va obrir i la grossa i imposant figura de senyor, que Milton m’havia recomanat com a objecte de perpètua adoració, fou substituïda pel panorama d’un cel sense entrebancs.



FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. LA MEVA TIA, MARY BETON, AIXÒ CAL QUE US HO CONTI, MORÍ D’UNA CAIGUDA DE CAVALL TOT DONANT UN TOMB PER BOMBAY.

2. PERÒ LA COSA QUE M’HA QUEDAT GRAVADA COM A MAL MOLT PITJOR QUE AIXÒ ÉS EL VERÍ DE LA POR I EL RESSENTIMENT QUE M’INTOXICÀ TOT AQUELL TEMPS.

3. SÍ, ELLS TENEN DINERS I PODER, PERÒ A CANVI D’AIXOPLUGAR EN EL PIT UNA ÀGUILA, UN VOLTOR, QUE ELS TROSSEJA CONTÍNUAMENT EL FETGE I ELS PICOTEJA ELS PULMONS.

4. I MENTRE PARAVA ESMENT EN AQUELLA MENA DE DESAVENTATGE, LA POR I EL RESSENTIMENT S’ANAREN TRANSFORMANT GRADUALMENT EN COMPASSIÓ I TOLERÀNCIA; I DESPRÉS, AL CAP DEL DOS ANYS, LA COMPASSIÓ I LA TOLERÀNCIA VAN DESAPARÈIXER, I VAIG GAUDIR DE L’ALLIBERAMENT MÉS GRAN DE TOTS, QUE ÉS LA LLIBERTAT DE PENSAR EN LES COSES PER ELLES MATEIXES.


MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari