Ràdio Estel






Pàgines que m'han corprès

Dia d'emissió: Dimecres
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Pàgines que m'han corprès no és un programa sobre llibres, sinó un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres són capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui és l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un baró? És català? Castellà? Anglès? De l’actualitat? Un autor clàssic? …

A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissió acompanyats de la selecció de frases que ha comentat la Teresa. El programa té un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pàgines que a vosaltres us hagin corprès i la Teresa en triarà una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a màxim de 2 pàgines del llibre (màxim 3.000 caràcters).

Direcció: Teresa Forcades
Redacció:
Presentació: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20190619-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 66

ACTE 1
ESCENA I
El palau del Duc

[Entren Orsino, Duc d’Il·líria i d’altres Nobles. Uns Músics toquen]

DUC.
Si l’amor es nodreix de música, continueu tocant,
doneu-me’n un excés, i així la passió
anirà emmalaltint i, assadollada, en morirà.
Es torna a repetir després de la cadència final;
ah, venia a l’oïda com el so melós
respirant a un voral de violetes,
robant i regalant olor. No toqueu més!
Ara no és pas tan dolça com abans.
Esperit de l’amor, que n’ets d’ardent
i assedegat! Malgrat que el teu poder
sigui tan ample com el mar, no accepta res
– per elevat i valuós que sigui –
que als pocs minuts no minvi en força i en valor.
Són tantes les figures que el desig sap crear
que ell sol és la suprema fantasia.

CURI.
Milord, voleu anar de cacera?

DUC.
De què, Curi?

CURI.
De feres.

DUC.
Com! Si ja ho faig, i amb la més noble!
Ah, quan vaig veure Olívia per primera vegada
em va semblar que el seu alè purificava l’aire,
i des d’aquell moment vaig ser una fera,
i els meus desitjos, com els gossos ferotges i afamats,
d’aleshores ençà que em persegueixen.

[Entra Valentí]

I doncs, ¿què em dius de nou?

VALENTÍ.
Amb el vostre permís, milord: no m’han rebut,
però us duc un missatge de la seva criada:
ni l’aire no podrà durant aquests set anys,
veure-li el rostre descobert; perquè
com una monja de clausura, durà vels,
i un cop al dia regarà la seva cambra
amb aigües doloroses dels seus ulls, i tot per adobar
la mort d’un estimat germà que ella voldria conservar
fresc i durable en el seu trist record.

DUC.
Ah, si té un cor amb un ordit tan delicat,
que paga així deutes d’amor a un seu germà,
com no sabrà estimar quan la sageta d’or
hagi mort el folcat dels seus altres afectes,
que ara té vius a dintre, quan sang, cervell i cor,
aquests trons sobirans, estiguin proveïts, i ocupi
les seves dolces qualitats un sol i un únic rei!
Aneu al meu davant cap al dolç llit de flors!


ESCENA II
Vora el mar

[Entren Viola, un Capità i Mariners]

VIOLA.
Quin és aquest país, amics?

CAPITÀ.
Il·líria, senyora.

VIOLA.
I què hi puc fer, a Il·líria?
El meu germà és a l’Elisi.
Potser no s’ha ofegat. Què en penseu, mariners?

CAPITÀ.
Vós mateixa heu salvat la vida per atzar.

VIOLA.
Ah, pobre germà meu! Qui sap si s’ha salvat també?

CAPITÀ.
És cert, senyora, i si la possibilitat us és consol,
quan el vaixell se’ns ha partit, us ho asseguro,
quan vós i aquesta pobra gent us heu salvat
agafant-vos al bot a la deriva, he vist
com el vostre germà, preveient els perills
i guiat pel coratge i l’esperança,
s’aferrissava al masteler major
que flotava sobre les aigües.
Després, com Arió sobre el llom del dofí,
he vist que es mantenia surant damunt les ones,
fins a perdre’l de vista.

VIOLA.
Preneu aquests diners per haver-m’ho contat.
Que jo m’hagi salvat deixa entreveure l’esperança
que ell també ho hagi pogut fer, i les vostres paraules
en són un fonament. El coneixeu, aquest país?

CAPITÀ.
Sí, senyora, molt bé. Vaig néixer i vaig criar-me
a unes tres hores de camí d’aquesta platja.

VIOLA.
Qui governa el país?

CAPITÀ.
Un duc tan noble de nom com de cor.

VIOLA.
Com es diu?

CAPITÀ.
Orsino.

VIOLA.
Orsino! L’he sentit anomenar al meu pare.
Aleshores era solter.

CAPITÀ.
I ara també, o ho era fa molt poc,
perquè només fa un mes que vaig marxar d’aquí
i corrien rumors (perquè, com ja sabeu,
d’allò que fan els grans, en parlen els petits)
que anhelava l’amor de la bonica Olívia.

VIOLA.
Qui és?

CAPITÀ.
Una donzella virtuosa: és la filla d’un comte
que va morir fa un any i va deixar-la
a la tutela del seu fill, el seu germà,
que també va morir, i per l’amor que li tenia,
diuen que ha abandonat la companyia
i la vista dels homes.

VIOLA.
Ah, si pogués servir-la
sense donar a conèixer al món
quin és el meu estat abans que no hagi madurat
el meu projecte.

CAPITÀ.
Això us serà difícil,
perquè no admet cap mena de favor:
ni tan sols els del Duc.

VIOLA.
M’heu mostrat una bona conducta, capità,
i, si a vegades la natura dóna bona aparença
a la perversitat, crec que vós, tanmateix,
teniu un esperit que està d’acord
amb aquest bell aspecte exterior.
Us prego – i us ho recompensaré de sobres –
que no digueu qui sóc i que em feu d’ajudant
per trobar la disfressa que s’adigui millor
al meu propòsit: entrar al servei del Duc
Vós m’hi presentareu com si fos un eunuc.
Segur que us val la pena perquè jo
sé cantar moltes menes de cançons,
i això em farà molt digna dels serveis que li presti.
Totes les altres coses, les deixo a mans del temps;
I vós, afegireu tot el vostre silenci
a la meva destresa.

CAPITÀ.
Sigueu el seu eunuc; jo seré el vostre mut.
I si és que deixo anar la llengua, que els meus ulls
no puguin veure-hi més!

VIOLA.
Us ho agraeixo. Porteu-me cap allà.

[Surten ]


FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. DONEU-ME’N UN EXCÉS, I AIXÍ LA PASSIÓ / ANIRÀ EMMALALTINT I, ASSADOLLADA, EN MORIRÀ.

2. SÓN TANTES LES FIGURES QUE EL DESIG SAP CREAR / QUE ELL SOL ÉS LA SUPREMA FANTASIA.

3. I ELS MEUS DESITJOS, COM ELS GOSSOS FEROTGES I AFAMATS, / D’ALESHORES ENÇÀ QUE EM PERSEGUEIXEN.

4. SIGUEU EL SEU EUNUC; JO SERÉ EL VOSTRE MUT.



MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari