Ràdio Estel






Missió i Vocació

Dia d'emissió: Dilluns
Horari: de 17.30h a 18h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Missió i vocació és un programa què profunditza sobre la raó de ser de les empreses i de les persones en el seu entorn.

Les persones no només busquen una feina o una remuneració. Més enllà del benefici econòmic, necessiten sentir que formen part d'alguna cosa més gran, deixar petjada en aquest món fent una contribució positiva al mateix.

A Missió i vocació parlem de rsc, sostenibilitat, lideratge, persones, canvi cultural o transformació digital, sempre centrant-nos en l'impacte de les persones i organitzacions a la societat.

Direcció: David Medrano
Redacció:
Presentació: David Medrano

Email: oients@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:











20180926-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 43

Els roures de 1910 tenien en aquell moment deu anys i ja eren més alts que nosaltres. L’espectacle era impressionant. Literalment, em vaig quedar sense paraules i, com que ell no parlava gens, ens vam passar tot el dia en silenci passejant pel seu bosc, que tenia, dividit en tres trams, onze quilòmetres de llargada en la part més ampla. En recordar que tot havia sortit de les mans i de l’ànima d’aquest home, sense cap mitjà tècnic, un comprenia que els homes poden ser tan eficaços com Déu en altres àmbits que els de la destrucció.

Havia mantingut el seu objectiu, i els faigs que ara m’arribaven a les espatlles, en una extensió que es perdia a la llunyania, n’eren la prova. Els roures eren espessos i ja havien superat l’edat en què estaven a mercè dels rosegadors; pel que fa als designis de la Providència, que pot destruir qualsevol cosa, li caldria, d’ara endavant, recórrer a un cicló. Em va ensenyar uns bosquets deliciosos de bedolls que havia plantat cinc anys enrera, és a dir, el 1915, mentre jo combatia a Verdun. Ara cobrien tot el fons de la conca, on suposava, amb raó, que hi havia humitat gairebé arran de terra. Tendres com adolescents, pujaven decidits.

Era com si la creació florís en una reacció en cadena. Ell no s’hi amoïnava: prossegia obstinadament la seva tasca, així de simple. Però, en baixar cap a la vila, vaig veure córrer aigua en rierols que, enllà de la memòria dels homes, sempre havien estat secs. S’havia engegat una reacció formidable com mai no havia vist abans. Aquests rierols secs ja havien dut aigua en temps molt reculats.

Algunes d’aquestes viles tristes de què he parlat al principi del meu relat s’havien construït sobre l’emplaçament d’antigues viles gal·loromanes, de les quals encara quedaven restes que els arqueòlegs havien excavat i en què havien trobat brolladors en indrets on, a segle XX, era imprescindible construir cisternes per tenir una mica d’aigua.

El vent, a més, dispersava algunes llavors. Coincidint amb la reaparició de l’aigua, van reaparèixer els salzes, els torrents, les prades, els jardins, les flors i les ganes de viure.

Però la transformació s’operava tan lentament que els ulls s’hi anaven acostumant a poc a poc i el canvi era imperceptible. Els caçadors que pujaven a les altures solitàries tot perseguint llebres o porcs senglars s’havien adonat de l’abundor d’arbres joves, però ho havien atribuït als capricis naturals de la terra. Per això ningú no havia reparat en l’obra d’aquest home. A ell l’hauria contrariat que sospitessin res. D’altra banda, qui s’ho hauria pogut pensar? Qui, dels pobles de baix i de l’administració, hauria pogut imaginar una tal obstinació i una generositat tan magnífica?


FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. EN RECORDAR QUE TOT HAVIA SORTIT DE LES MANS I DE L’ÀNIMA D’AQUEST HOME, SENSE CAP MITJÀ TÈCNIC, UN COMPRENIA QUE ELS HOMES PODEN SER TAN EFICAÇOS COM DÉU EN ALTRES ÀMBITS QUE ELS DE LA DESTRUCCIÓ.

2. EM VA ENSENYAR UNS BOSQUETS DELICIOSOS DE BEDOLLS QUE HAVIA PLANTAT CINC ANYS ENRERA, ÉS A DIR, EL 1915, MENTRE JO COMBATIA A VERDUN.

3. HAVIEN TROBAT BROLLADORS EN INDRETS ON, A SEGLE XX, ERA IMPRESCINDIBLE CONSTRUIR CISTERNES PER TENIR UNA MICA D’AIGUA.

4. QUI, DELS POBLES DE BAIX I DE L’ADMINISTRACIÓ, HAURIA POGUT IMAGINAR UNA TAL OBSTINACIÓ I UNA GENEROSITAT TAN MAGNÍFICA?


MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari