Ràdio Estel






Pàgines que m'han corprès

Dia d'emissió: Dimecres
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Pàgines que m'han corprès no és un programa sobre llibres, sinó un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres són capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui és l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un baró? És català? Castellà? Anglès? De l’actualitat? Un autor clàssic? …

A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissió acompanyats de la selecció de frases que ha comentat la Teresa. El programa té un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pàgines que a vosaltres us hagin corprès i la Teresa en triarà una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a màxim de 2 pàgines del llibre (màxim 3.000 caràcters).

Direcció: Teresa Forcades
Redacció:
Presentació: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20200527-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 82

— No — va dir Elisabeth —, això no està bé. A tu t’agrada de creure que tothom és respectable i et sents ferida si parlo malament d’algú. Jo només vull pensar que ets perfecta i tu et revoltes contra aquesta opinió meva. No temis que em precipiti a cap excés o que envaeixi el terreny que és privilegiat teu, de creure en la bona voluntat universal. No ho necessites. Hi ha poques persones que jo realment estimi i encara més poques que jo pugui tenir en bona opinió. Com més conec el món, més poc em satisfà i cada dia que passa confirma la meva creença en la poca consistència de la naturalesa humana i en l’escassa confiança que podem tenir en els mèrits o els sentiments de la gent, els quals, sovint, només són aparents. Darrerament, m’he trobat amb dos exemples; d’un no en vull parlar; l’altre és el casament de Charlotte. És inexplicable!, des de qualsevol punt de vista, és inexplicable.

— Estimada Lizzy, intenta no deixar-te emportar per aquests sentiments; destrossaran la teva felicitat. Tu no diferencies gaire entre situació i caràcter; tingues en compte la respectabilitat del senyor Collins i el caràcter prudent, tranquil, de Charlotte. Recorda que la seva és una família nombrosa i que, pel que fa a la fortuna, aquest casament és molt digne de ser tingut en compte; i procura creure, en benefici de tots dos, que és possible que Charlotte senti pel nostre cosí quelcom semblant a l’afecte i a la consideració.

— Per complaure’t, intentaré creure gairebé tot el que dius, però ningú més que tu no se’n beneficiarà, perquè, en cas que estigués convençuda que Charlotte sent algun afecte per ell, això em faria pensar pitjor de la seva intel·ligència del que ara ho faig del seu cor. Estimada Jane, el senyor Collins és un home neci, afectat, pompós i de mires estretes; tu saps que ho és tant com jo mateixa i, per tant, has de sentir, com ho sento jo, que la dona que es casi amb ell no pot tenir una manera correcta de pensar. Per defensar un sol individu, no podràs canviar el valor dels principis i de la integritat ni et podràs convèncer a tu mateixa ni a mi, que l’egoisme és prudència, i la manca de sensibilitat davant del perill, desig d’assegurar-se la felicitat.

— Cal que et digui que uses un llenguatge massa fort per parlar d’ells dos — va replicar Jane —, i espero que te’n convenceràs quan els veuràs feliços plegats. Però ja n’hi ha prou d’aquest tema. Tu has fet al·lusió a quelcom més, has parlat de dos exemples. No vull fer veure que no t’entenc, però et suplico, estimada Lizzy, que no em turmentis pensant que aquesta persona és digna de blasme i dient que ha baixat en la teva estima. No hem d’imaginar amb tanta facilitat que se’ns fa mal intencionadament i no podem esperar que un home jove, ple de vida, estigui sempre tan alerta i sigui tan circumspecte. Sovint és la nostra vanitat la que ens enganya; les dones donen a l’admiració una importància que no té.

— I els homes procuren que així sigui.

— Si ho fan deliberadament, no tenen justificació, però em costa de creure que hi hagi en el món tanta mala fe com alguns s’imaginen.

— No crec, de cap manera, que la conducta del senyor Bingley sigui deliberada — va dir Elizabeth —, però, sense intenció de fer mal o de fer els altres desgraciats, la gent pot estar poc encertada i pot produir aflicció. La lleugeresa, la manca d’atenció pels sentiments dels altres i la manca de decisió poden produir els mateixos efectes.


FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. A TU T’AGRADA DE CREURE QUE TOTHOM ES RESPECTABLE I ET SENTS FERIDA SI PARLO MALAMENT D’ALGÚ.

2. PER DEFENSAR UN SOL INDIVIDU, NO PODRAS CANVIAR EL VALOR DELS PRINCIPIS I DE LA INTEGRITAT NI ET PODRAS CONVENCER A TU MATEIXA NI A MI, QUE L’EGOISME ES PRUDENCIA, I LA MANCA DE SENSIBILITAT DAVANT DEL PERILL, DESIG D’ASSEGURAR-SE LA FELICITAT.

3. NO HEM D’IMAGINAR AMB TANTA FACILITAT QUE SE’NS FA MAL INTENCIONADAMENT I NO PODEM ESPERAR QUE UN HOME JOVE, PLE DE VIDA, ESTIGUI SEMPRE TAN ALERTA I SIGUI TAN CIRCUMSPECTE.

4. SENSE INTENCIÓ DE FER MAL O DE FER ELS ALTRES DESGRACIATS, LA GENT POT ESTAR POC ENCERTADA I POT PRODUIR AFLICCIÓ.



MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari