Ràdio Estel






Missió i Vocació

Dia d'emissió: Dilluns
Horari: de 17.30h a 18h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Missió i vocació és un programa què profunditza sobre la raó de ser de les empreses i de les persones en el seu entorn.

Les persones no només busquen una feina o una remuneració. Més enllà del benefici econòmic, necessiten sentir que formen part d'alguna cosa més gran, deixar petjada en aquest món fent una contribució positiva al mateix.

A Missió i vocació parlem de rsc, sostenibilitat, lideratge, persones, canvi cultural o transformació digital, sempre centrant-nos en l'impacte de les persones i organitzacions a la societat.

Direcció: David Medrano
Redacció:
Presentació: David Medrano

Email: oients@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:











20171227-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 16

Hem de dir que, en efecte, amb aquesta ferma i persistent unitat revestida de formes tan mòbils, aquella nena (com sa mare ho comprovava ja, no sense terror) no semblava adaptar-se al nostre món ni a les seves condicions normals de vida. Era rebel a tota regla, i s’hauria dit que la infracció que li havia donat origen es perpetuava en l’amalgama estranya i desordenada del seu organisme intel·lectual. Hester només podia explicar-se aquell caos d’instints meravellosos, de rares qualitats, d’eminents aptituds, comparant-la amb l’estat tumultuós de la seva ànima mentre duia al ventre el fruit del crim. Aleshores estava en ella tot revolt: esperit de guerra i de lluita, desesperació salvatge, amarg aclaparament; i aquestes disposicions, ella les retrobava, astorada, en aquella criatura concebuda i nodrida en el si de l’oratge. Les hi trobava endolcides per la claror matinal de la infantesa sempre serena; però, més tard, en desenrotllar-se, ¿no havien de produir a llur torn les mateixes tempestes? L’educació, en el temps de què parlem, era més severa que avui; i, per més que Hester, en la solitud en què vivia amb la seva filla única, hagués de decantar-se naturalment cap a la indulgència, hauria volgut millorar, fins mitjançant càstigs, aquella tendra ànima, els immortals destins de la qual li estaven confiats. Però se sentia impotent per a aquesta tasca. Severa o somrient, la seva fesomia no tenia autoritat: sols per un instant la força dominava la resistència oposada als benèvols consells, a les amenaces no escoltades. Des de la infància de Perla, sa mare havia après a conèixer-li una certa mirada que li advertia que totes les paraules, tots els precs i tots els consells eren inútils. Aquella mirada, animada per una expressió intel·ligent, enigmàtica, de vegades perversa, coincidia amb una sobtada eflorescència de facultats, amb un esclat d’idees i de llenguatge tan singular en una criatura, tan espontani, tan imprevist, tan meravellós, que Hester es preguntava si havia portat al món un ésser humà. Perla li apareixia aviat, en aquests moments, com un diabló alat que, després d’haver jugat una estona per entre les tosques parets de la pobra cabana, volava cap al cel amb un mig riure mofeta. Quan li venia aquest pensament la pobra mare, empesa per una força irresistible, es posava a córrer darrera la sílfide riallera, del petit follet, invariablement fugitiu, fins que l’agafava, estrenyent-la contra el seu pit i cobrint-la de petons, menys per a expansionar el seu amor que per a comprovar si Perla era realment un ésser de carn i ossos, no de vapors impalpables, no de flama sense substància. Mes, Perla, un cop agafada, encara reia més de gust, i amb un riure tan estrany, que sa mare quedava corpresa per nous i terribles dubtes.

Aquests dubtes li feren vessar llàgrimes molt sovint. Podia succeir aleshores (car tot depenia de l’hora i de l’atzar) que Perla, enarcant les celles, clogués el seu petit puny, contraient els trets infantívols del rostre i donant-los una expressió del més clar malcontentament. Altres vegades redoblava les riallades, i se l’hauria pres per un ésser abstracte, incapaç de sentir, de comprendre cap pena. Més rarament succeïa que queia en una mena de desesperació convulsiva, barrejant als sanglots alguns mots trencats, en els quals es pintava el seu afecte, i semblava voler provar que ella també tenia un cor, llençant-lo a trossos als peus de la seva mare. Però no calia fiar-se’n pas, d’aquests tràngols del sentiment: de la mateixa manera que venien, se n’anaven, sobtats i apaivagats ben prompte. Hester meditava sobre tots aquests símptomes, i no sabia què pensar-ne.

FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1 ALESHORES ESTAVA EN ELLA TOT REVOLT: ESPERIT DE GUERRA I DE LLUITA, DESESPERACIÓ SALVATGE, AMARG ACLAPARAMENT; I AQUESTES DISPOSICIONS, ELLA LES RETROBAVA, ASTORADA, EN AQUELLA CRIATURA CONCEBUDA I NODRIDA EN EL SI DE L’ORATGE.

2. (...) HAURIA VOLGUT MILLORAR, FINS MITJANÇANT CÀSTIGS, AQUELLA TENDRA ÀNIMA, ELS IMMORTALS DESTINS DE LA QUAL LI ESTAVEN CONFIATS. PERÒ SE SENTIA IMPOTENT PER A AQUESTA TASCA.

3. FINS QUE L’AGAFAVA, ESTRENYENT-LA CONTRA EL SEU PIT I COBRINT-LA DE PETONS, MENYS PER A EXPANSIONAR EL SEU AMOR QUE PER A COMPROVAR SI PERLA ERA REALMENT UN ÉSSER DE CARN I OSSOS, NO DE VAPORS IMPALPABLES, NO DE FLAMA SENSE SUBSTÀNCIA.

4. PERÒ NO CALIA FIAR-SE’N PAS, D’AQUESTS TRÀNGOLS DEL SENTIMENT: DE LA MATEIXA MANERA QUE VENIEN, SE N’ANAVEN, SOBTATS I APAIVAGATS BEN PROMPTE.


MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari