Ràdio Estel






Missió i Vocació

Dia d'emissió: Dilluns
Horari: de 17.30h a 18h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Missió i vocació és un programa què profunditza sobre la raó de ser de les empreses i de les persones en el seu entorn.

Les persones no només busquen una feina o una remuneració. Més enllà del benefici econòmic, necessiten sentir que formen part d'alguna cosa més gran, deixar petjada en aquest món fent una contribució positiva al mateix.

A Missió i vocació parlem de rsc, sostenibilitat, lideratge, persones, canvi cultural o transformació digital, sempre centrant-nos en l'impacte de les persones i organitzacions a la societat.

Direcció: David Medrano
Redacció:
Presentació: David Medrano

Email: oients@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:











20181128-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 51

Sempre m’han horroritzat els fanatismes de tota mena: polítics, religiosos, esportius o qualssevol altres. Les persones que s’hi aboquen són simples titelles a la mercè de dictadors. El que va venir després és la història d’una família espanyola tradicional. Mai no vaig percebre en els meus pares cap mena de ressentiment ni tristesa. Admiro la capacitat de perdonar que van tenir. Però que guardessin tota aquesta documentació no va ser en va. Perdonar, sí. Oblidar, no.

Dins la caixa set hi vaig trobar els innombrables papers de la recuperació material del que havia estat usurpat i destruït. No hi ha cap paper per restituir la pèrdua humana, la pèrdua de les vides dels éssers estimats, l’enfonsament moral al qual havien estat sotmesos, la pèrdua de dignitat, la pèrdua física. M’hauria agradat llegir en un paper: ‘PERDÓ’, però aquest paper no l’he trobat.

M’esforço per fer com els meus pares i mirar cap endavant. I decideixo que aquesta caixa s’ha d’omplir d’esperança, s’ha d’omplir de records per mantenir viva la memòria i evitar que es torni a produir una cosa semblant. M’agradaria acabar d’omplir la caixa amb els granets de sorra que anés aportant cadascun de nosaltres per aconseguir una societat més equilibrada, més justa, més tolerant. El perill aguaita en cada moment, en cada ciutat, cada país i cada continent. I només si unim les forces de tots nosaltres el podrem contrarestar. La societat civil té una força immensa.

El contingut de les sis caixes anteriors m’ha ensenyat la maldat que els homes poden arribar a exercir els uns contra els altres. La setena m’agradaria acabar d’omplir-la amb la bondat que els homes poden sentir els uns pels altres.

Admiro el valor i la fortalesa dels meus pares, sobretot després d’haver llegit tots els testimonis que van guardar. El meu pare sempre em va ensenyar que la moral és universal i independent del color, la raça o la religió. Hi ha persones que no saben distingir el que és bo del que és dolent, i es deixen seduir per la demagògia. La gran massa es deixa arrossegar, sense pensar. Al final, però, els totalitarismes acaben esclafats. Ara bé, mentre duren arrosseguen milers de persones innocents. Quan em vaig aventurar a escriure aquest llibre em van advertir que podria tenir una crisi d’identitat. No la tinc. Penso que la identitat de les persones es forma en l’entorn en què creixen i es desenvolupen. Els meus pares van decidir, en un moment crucial de les seves vides, canviar la seva identitat religiosa i personal. Ho entenc i ho respecto. Jo vaig néixer a Barcelona, em van educar en una escola catòlica i he crescut en aquest indret meravellós, a tocar del Mediterrani. Em sento molt orgullosa de les meves arrels i de la meva procedència. La meva identitat és la suma dels meus orígens i la meva evolució personal aquí, a Barcelona. En aquesta ciutat he nascut, he passat la meva infantesa, he crescut emocionalment, intel·lectualment i espiritualment, i he format la meva família. No tinc la intenció de renunciar a tot això.

Ara, de mica en mica, estic recuperant el meu passat i els meus familiars.

Des de Barcelona he tingut la necessitat d’anar a veure on van néixer els meus pares. Vaig trobar dues adreces a la caixa número u, on hi havia la participació de casament. I per això me’n vaig anar fins a Friburg, pensant que potser aquell carrer i aquella casa ja no existirien. No solament existeixen, sinó que en aquell carrer i en aquella casa, a la vora de la universitat, en el que es coneix avui com el barri jueu, em vaig endur una de les impressions més grans de la meva vida. Davant del llindar de la casa, vaig ensopegar amb cinc petites plaques metàl•liques. Em vaig pensar que eren senyalitzacions elèctriques. Quan m’hi vaig acostar vaig veure què eren. Cadascuna estava dedicada a una de les cinc persones que van ser arrencades d’aquell indret i conduïdes a la mort.



FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. NO HI HA CAP PAPER PER RESTITUIR LA PÈRDUA HUMANA, LA PÈRDUA DE LES VIDES DELS ÉSSERS ESTIMATS, L’ENFONSAMENT MORAL AL QUAL HAVIEN ESTAT SOTMESOS, LA PÈRDUA DE DIGNITAT, LA PÈRDUA FÍSICA.

2. EL MEU PARE SEMPRE EM VA ENSENYAR QUE LA MORAL ÉS UNIVERSAL I INDEPENDENT DEL COLOR, LA RAÇA O LA RELIGIÓ.

3. PENSO QUE LA IDENTITAT DE LES PERSONES ES FORMA EN L’ENTORN EN QUÈ CREIXEN I ES DESENVOLUPEN.

4. DAVANT DEL LLINDAR DE LA CASA, VAIG ENSOPEGAR AMB CINC PETITES PLAQUES METÀL•LIQUES.



MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari