El Consell Pontifici per al Diàleg Interreligiós ha demanat «una postura clara i contundent per part dels responsables religiosos, sobretot musulmans» a condemnar les massacres que estan patint els cristians i yasidies a l’Iraq per part de l’Estat Islàmic. També els ha impulsat a denunciar l’ús de la religió per justificar aquests crims, i ha cridat als líders religiosos a utilitzar «la seva influència davant els governs perquè acabin amb aquests crims, castiguin els qui els cometen i es restableixi un estat de dret al país».

Han recordat que la Declaració publicada pel dicasteri vaticà assenyala que «El món sencer ha presenciat el que ara anomenem el restabliment del califat, que va ser abolit el 29 d’octubre de 1923 per Kamal Atatürk, fundador de la Turquia Moderna». La major part de les institucions religioses i polítiques musulmanes han contestat a aquesta “restauració”, però els jihadistes de l’Estat Islàmic continuen encara cometent accions criminals.

Declaració completa del Consell Pontifici per al Diàleg Interreligiós

El món sencer ha presenciat estupefacte el que ara anomenem «el restabliment del califat» que va ser abolit el 29 d'octubre de 1923 per Kamal Atatürk, fundador de la Turquia moderna.

La protesta contra aquest «restabliment» per part de la majoria de les institucions religioses i polítiques musulmanes no ha impedit als jihadistes de l'Estat Islàmic cometre i continuar cometent accions criminals indescriptibles.

Aquest Consell Pontifici, tots aquells que estan compromesos amb diàleg interreligiós, els seguidors de totes les religions i tots els homes i dones de bona voluntat, només poden denunciar i condemnar sense ambigüitats aquestes pràctiques indignes de l'home:

– la massacre de persones pel sol motiu de la seva professió religiosa;

– la pràctica execrable de la decapitació, la crucifixió i de penjar els cadàvers a les places públiques; l'elecció imposada als cristians i als yasidies entre la conversió a l'islam, el pagament d'un tribut (jizya) o l'èxode;

– l'expulsió forçada de desenes de milers de persones, fins i tot de nens, d'avis, de dones embarassades i de malalts, el segrest de noies i dones pertanyents a les comunitats yasidies i cristianes com a botí de guerra (Sabaya);

– la imposició de la pràctica salvatge de la infibulació, la destrucció dels llocs de culte i dels mausoleus cristians i musulmans;

– l'ocupació forçada i la dessacralització de les esglésies i monestirs, la remoció dels crucifixos i d'altres símbols religiosos cristians i d'altres comunitats religioses;

– la destrucció del patrimoni religiós-cultural cristià de valor inestimable, la violència abjecta per tal de terroritzar les persones i obligar-les a rendir o fugir.

Cap causa pot justificar una barbàrie així i encara menys religiosa. Es tracta d'una ofensa extremadament greu cap a la humanitat i cap a Déu que és el Creador, com ho recorda sovint el papa Francesc. No podem, per tant, oblidar que cristians i musulmans han pogut viure junts -certament amb alts i baixos- per segles, construint una cultura de convivència i una civilització de la qual estan orgullosos. És sobre aquestes bases, que en aquests últims anys, el diàleg entre cristians i musulmans ha continuat i s'ha aprofundit.

La dramàtica situació dels cristians, dels yasidies i de les altres comunitats religioses i ètniques numèricament minoritàries a l'Iraq exigeix una presa de posició clara i valenta per part dels responsables religiosos, fins i tot musulmans, de persones compromeses amb el diàleg interreligiós i de totes les persones de bona voluntat. Tots han de ser unànimes a condemnar sense ambigüitat aquests crims i denunciar la invocació de la religió que els justifica. En cas contrari, quina credibilitat tindran les religions, els seus seguidors i els seus caps? Quina credibilitat pot tenir encara el diàleg interreligiós pacientment mantingut aquests darrers anys?

Els responsables religiosos també estan cridats a exercir la seva influència sobre els governs perquè cessin aquests crims, castiguin els que els cometen i restableixin un estat de dret a tot el territori, garantint el retorn dels expulsats a casa. En recordar la necessitat d'una ètica en la gestió de les societats humanes, aquests mateixos caps religiosos han de subratllar que: ajudar, finançar i armar el terrorisme és moralment condemnable.

Dit això, el Pontifici Consell per al Diàleg Interreligiós agraeix a tots aquells que han elevat la seva veu per denunciar el terrorisme, sobretot contra aquells que utilitzen la religió per justificar-lo.

Unim llavors la nostra veu a la del papa Francesc: «Que el Déu de la pau susciti en tots un desig d'autèntic diàleg i de reconciliació. La violència no es venç amb la violència. La violència es venç amb la pau».