El Papa ha dit, aquest dimarts a la tarda, que la resignació és la temptació més gran que sovint podem tenir, perquè ens porta a la idea que “no hi ha res a fer” o que “la vida és així”. Durant la Missa que ha presidit a Morelia, a Michoacán, Francesc ha fet una completa i alhora breu interpretació de la pregària del Parenostre, que hauria de ser, com ha dit amb les seves pròpies paraules el pontífex, el full de ruta de la nostra vida.

El Sant Pare ha presidit una celebració de l’Eucaristia a Morelia, situada en una zona de Mèxic en aquest cas especialment castigada per la violència i el narcotràfic els últims anys. En l’homilia, Francesc ha començat parlant de la pregària en relació amb la vida, per assegurar que “la nostra vida parla de la pregària”, ja que “l’escola de la pregària és l’escola de la vida”. Després de recordar que “la pregària s’aprèn, com la resta de les coses de la vida”, el pontífex ha explicat que “Jesús ensenya la vida i invita a descobrir què significa ser fills de Déu”.

A partir del relat evangèlic del dia, en què Jesús ensenya als seus deixebles a pregar, amb les conegudes paraules del Parenostre, el Sant Pare ha assegurat que la invitació arriba també fins a nosaltres avui, “per fer experiència de l’amor misericordiós de Déu, a través de la seva crida a introduir-nos en la seva mirada d’amor”. En aquesta línia, ha recordat que ser cristià “no és ser funcionari d'allò que és diví, com tampoc treballadors de l'empresa de Déu, sinó persona invitada a participar en la seva vida i a introduir-se en el cor de Jesucrist, que prega i viu dient Pare nostre”. 

Francesc ha presentat "la resignació", en aquest context, com “una de les temptacions que podem tenir, perquè prové sovint d’ambients marcats per la violència, el tràfic de drogues o la indiferència davant el sofriment o la precarietat”, i s’ha adreçat especialment a bisbes, sacerdots i consagrats i consagrades. "Davant aquesta realitat, ens pot derrotar una de les armes preferides del dimoni, que és la resignació que ens paralitza, ens impedeix caminar i fer camí i que ens atrinxera en les nostres sagristies i aparents seguretats", ha comentat. També ha afegit que aquesta resignació "no només ens impedeix lloar, sinó també avançar".

Seguint amb la interpretació del Parenostre, el Sant Pare ha dit que “ens ajuda molt mirar cap a la fusta de la qual estem fets, perquè no tot ha començat, com no acabarà, amb nosaltres”. I ha fet una crida a recuperar la memòria “de la història que ens ha portat fins a la terra mexicana”. Finalment, ha recordat la figura del primer bisbe de la diòcesi de Michoacán, Vasco Vázquez de Quiroga o “Tata Vasco”, conegut també com “l’espanyol que es va fer indi”. Francesc ha destacat que, en aquest pastor, “el dolor i el sofriment dels seus germans es va fer pregària, i la pregària es va fer resposta”. En aquesta Missa, a més del castellà, s’ha utilitzat la llengua indigent purhépecha.

La jornada d'aquest dimarts s'ha completat amb una visita del pontífex, a la nit, a la catedral de Morelia. Després, ja fins a la matinada, el Sant Pare ha presidit una trobada amb els joves a l’estadi José María Morelo y Pavón, a la mateixa ciutat de Morelia.

I aquest mateix dimarts de matinada, seguint l'horari de Catalunya, Francesc va presidir una trobada amb famílies a l’Estadi Víctor Manuel Reyna de Tuxla Gutiérrez. En el seu discurs, el Sant Pare va dir que prefereix "una família ferida, que intenta cada dia articular l'amor, abans que una societat malalta pel tancament i la comoditat de la por a estimar”. També va assegurar que prefereix “una família que intenta una vegada i una altra tornar a començar abans que no pas una societat narcisista i obsessionada pel luxe i el confort”.

El Papa també va subratllar que cal seguir confiant en Déu per tenir "motius per seguir defensant, somiant i construint una vida que tingui gust de llar, de família".  En aquesta línia, Francesc va lamentar que s’hagin introduït referents ideològics en la concepció social de la família com a institució bàsica. El pontífex va afegir que "el nom de Déu és pròpiament el de l’amor, la donació, l’entrega i la misericòrdia". El Sant Pare va concloure dient que Déu és capaç "de transformar les nostres mirades, les nostres actituds i els nostres sentiments moltes vegades aigualits en vi de festa".

Responent a les dificultats que les famílies han d'afrontar actualment, el bisbe de Roma va destacar que hem de lluitar contra la precarietat que neix de la solitud i l'aïllament. D'altra banda, Francesc va expressar el seu desig que "les lleis i el compromís personal siguin un bon binomi per trencar l'espiral de la precarietat". Igualment Francesc va defensar la necessitat de "legislacions que protegeixin i garanteixin els mínims necessaris perquè cada llar i perquè cada persona pugui desenvolupar-se mitjançant l'estudi i un treball digne”.