El Papa Francesc ha fet una crida aquest divendres als membres del Camí Neocatecumenal, rebuts a l’Aula Pau VI del Vaticà, perquè aquest moviment "mostri als fills la mirada tendra del Pare i consideri un do les realitats que trobi, també familiaritzant-se amb les cultures, les llengües i els usos locals, respectant-les i reconèixer les llavors de gràcia que l'Esperit ha ja sembrat". Referint-se a la unitat, el Sant Pare ha recordat les paraules de Jesús als seus deixebles, quan els demana que "siguin perfectes en la unitat, perquè siguin una sola cosa, com Ell i el Pare".

El Sant Pare ha recordat que, d’aquest carisma, "hem renascut, som nodrits amb el Pa de vida, rebem paraules de vida, som perdonats i acompanyats a casa". Comentant la Passió de Jesús, Francesc ha destacat que el Senyor ja va preanunciar que seria "glorificat" a la creu, i ha recordat que "Déu no funda l’Església, sinó que ens funda a nosaltres per ser Església". El pontífex, a més, ha expressat amb paraules el sentit de l’enviament missioner a moltes famílies que, sota el guiatge del Camí Neocatecumenal i del seu fundador, Kiko Argüello, anunciaran Jesucrist en diversos països del món. A partir del passatge de l'Evangeli de Joan sobre l’amor de Déu al món, el Papa ha destacat igualment que "qui estima no està lluny, sinó que va a l’encontre, ja que Déu no és atret per la mundanitat, sinó que la rebutja, però estima el món que ha creat els seus fills com són, on viuen, fins i tot si estan allunyats".

"El camí ecumènic després del Vaticà II", "a un any del V Centenari de la reforma protestant", "més enllà de les fórmules" i "Unitat en la caritat”. Aquests han estat els temes que ha tractat aquest divendres el caputxí Raniero Cantalamessa, predicador de la Casa Pontifícia, en la seva cinquena predicació de Quaresma, dedicada al decret sobre l'ecumenisme Unitatis Redintegratio, del Concili Vaticà II. A la capella Redemptoris Mater del Palau Apostòlic del Vaticà, i davant la presència del Papa Francesc i els membres de la Cúria Romana, Cantalamessa, en la seva última predicació en preparació a la Pasqua, ha subratllat la importància del camí ecumènic després del Concili Vaticà II. 

En aquesta línia, el predicador ha explicat que 50 anys de camí i de progressos en l'ecumenisme demostren la virtualitat tancada en aquest text. Després Cantalamessa ha recordat les raons profundes que indueixen els cristians a buscar la unitat entre ells, i després de prendre nota de l’expansió, entre els creients de les diferents Esglésies, d'una nova actitud en aquesta qüestió. Raniero Cantalamesa ha comentat, d’altra banda, que al costat d’un ecumenisme oficial i doctrinal, s'ha desenvolupat des del principi un ecumenisme de la trobada i de la reconciliació dels cors. 

I en aquest àmbit, Cantalamessa ha destacat algunes trobades cèlebres en aquests 50 anys: la de Pau VI amb el Patriarca Atenàgores, les innombrables trobades de Joan Pau II i de Benet XVI amb els caps de diferents Esglésies cristianes, del Papa Francesc amb el patriarca Bartomeu, i, finalment, amb el patriarca de Moscou Ciril a Cuba que ha obert un horitzó nou al camí ecumènic. També va destacar les moltes iniciatives mitjançant les quals els creients de diferents Esglésies es troben per resar i proclamar junts l'Evangeli, sense intencions de proselitisme i en plena fidelitat cadascun a la seva pròpia Església, tal com ell mateix ha tingut la gràcia de veure en participar en molts d'aquests encontres. Finalment el predicador ha invitat tothom a rellegir l'himne a la caritat de Sant Pau, en què cadascuna de les seves frases pren un significat actual i nou si s'apliquen a l'amor entre els membres de les diverses Esglésies.