Un grup de pallasos, acròbates i equilibristes, veu actuar del 7 al 10 de març al camp de refugiats de Idomeni per a recolzar els milers de refugiats en situació de desamparament que esperen passar a Macedònia, així com denunciar la política migratòria europea.
Iván Prado, portaveu de Pallasos en Rebeldía, ha narrat la visita a la Fórmula Estel: "És una experiència bastant agredolça. La imatge és tant dantesca, estar a la zona zero de la humanitat, és molt dur. Trobar-se amb famílies senceres que porten dies, setmanes, mesos, fugint d’una guerra, que es troben en un mar de fang, sense alimentació suficient, sense metges suficients, sense banys suficients, fent cues per a tot... això en territori europeu es torna molt dur. Però al mateix temps molt bell perquè el tracte que vàrem rebre, el carinyo que ens van donar, l’alegria amb què ens van rebre, regalant-nos menjar, roba, ficant-nos en les tendes, abraçant-te, que et pugin a collibè… és un missatge que la humanitat, inclús enmig de la barbàrie, té futur”.
Preguntat sobre si és possible ser pallaso i rebel, el portaveu del col·lectiu ha respost: "El pallaso històricament sempre ha estat rebel, no només a l'escenari. Els pobles han creat la figura del pallaso per riure's del poderòs i d'ells mateixos. Pallaso i rebeldia són pràcticament sinònims".
Escolta l’entrevista a Pallasos en Rebeldia (minut 27)
