El Papa ha comentat aquest diumenge, durant la pregària de l'Àngelus a la Plaça de Sant Pere, la paràbola del "bon samarità", proposada en aquesta ocasió per l'evangeli de Lluc. Francesc ha destacat que, "mitjançant aquest relat senzill i estimulant, Jesús ens indica un estil de vida en què el centre no som nosaltres, sinó els altres amb les seves dificultats". En aquesta línia, el pontífex ha assegurat que "el Senyor fa ús d'aquesta paràbola en el seu diàleg amb un Doctor de la Llei a propòsit del doble manament que permet entrar a la vida eterna: estimar Déu amb tot el cor i els altres com a nosaltres mateixos".
El Sant Pare ha fet una crida als creients perquè, com aquell Doctor de la Llei, es preguntin "qui és el proïsme i qui hem d'estimar com a nosaltres mateixos", i ha recordat que "no hem de catalogar els altres per decidir qui és el nostre proïsme, ja que depèn de nosaltres ser o no ser proïsme de la persona que trobem i que té necessitat d'ajuda, independentment de qui sigui". El bisbe de Roma ha dit també que "l'actitud del bon samarità és necessària per donar prova de la nostra fe perquè, si no està acompanyada per obres, resulta morta". Francesc ha destacat la importància de fer-se preguntes com aquestes perquè, al final, serem jutjats per les obres de misericòrdia.
D'altra banda, després de la pregària mariana, el Papa ha recordat la celebració del "Diumenge de la mar" aquest mateix 10 de juliol, jornada en la qual se'ns invita a reconèixer el treball de la "gent de la mar", així com dels seus nombrosos sacrificis. En aquesta missió,el pontífex ha animat els capellans i els voluntaris a seguir fent aquest "preciós servei" pels altres.
Motu Proprio sobre els béns de l'Església
Finalment destaquem que s'ha publicat aquest dissabte un nou Motu Proprio del Papa sobre algunes competències en matèria econòmica i financera. En el document, el Sant Pare recorda que "els béns temporals que l'Església posseeix estan destinats a aconseguir els seus fins propis: sostenir el culte diví, sustentar honestament al clergat i altres ministres, i fer les obres d'apostolat sagrat i de caritat, sobretot amb els necessitats". En relació amb això, Francesc explica que "l'Església sent la responsabilitat de col·locar la màxima atenció perquè l'administració dels propis recursos econòmics estiguin sempre al servei d'aquestes finalitats". Aquest Motu Proprio implementa la reforma dels organismes que s'ocupen del control i vigilància i de l'administració dels béns de la Santa Seu . El nou escrit legislatiu pretén continuar el camí ja iniciat amb el "Fidelis dispensator et prudens" del 24 de febrer de 2014, amb el qual el Papa ja havia instituït tres nous organismes: el Consell per a l'Economia, la Secretaria per a l'Economia i l'Oficina del Revisor General.
La Santa Seu diu, en un comunicat sobre aquest últim Motu Proprio, que les respectives competències d'aquests organismes han estat precisades en els Estatuts del 22 de febrer de 2015. El document publicat ara respon a l'exigència de definir concretament les relacions entre l'Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica i la Secretaria per a l'Economia. El principi fonamental que es troba a la base de les reformes en aquesta matèria, i en particular a la base del Motu proprio , és assegurar la distinció neta i inequívoca entre el control i la vigilància, d'una banda, i l'administració dels béns, de l'altra. Per tant, segons conclou el comunicat de premsa vaticà, el Motu Proprio especifica quines són les competències que corresponen a l'Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica i dibuixa millor el paper fonamental de control i vigilància de la Secretaria per a la Economia.
