Déu vos guard amics, avui és festa.
José i Ernestina, 1999
El José i l’Ernestina eren uns esposos que vivien al poblet de Chiu-Chiu, prop de Calama, al nord de Xile. Feia anys que els havia conegut. Eren molt acollidors i havien rebut a casa seva diversos sacerdots entre ells el recordat Josep Cadevall, en Pep Cadevall, que fou rector de San Pedro d’Atacama. El dia que vaig arribar , l’Ernestina havia mort. Estaven celebrant l’enterrament. Hi havia anat molta gent d’arreu. Però ja no hi vaig ser a temps… Em van acollir a la murtra de Chiu-Chiu una llar sòbria i bonica, amb grans finestres obertes al desert. Un indret per retirar-se en solitud i silenci. L’endemà a la tarda, tot caminant em vaig atansar al cementiri. M’havien indicat quin era el senzill panteó de l’Ernestina, entrant a ma dreta. Quan hi vaig arribar la porta era oberta i hi havia gent que hi entrava i sortia. De primer vaig dubtar, després vaig entrar a saludar. Allí vaig trobar el José amb les filles, gendres, néts i besnétes de l’Ernestina. Em vaig donar a conèixer i vaig abraçar el José i li vaig donar el condol. Tots van ser molt amables. Em van convidar a pregar conjuntament i van restar agraïts. En sortir, caminant per aquell tros de desert pensava quin sentit tan diferent de la mort viuen aquells bons atacamenys, que l’endemà de l’enterrament tota la família havia anat a visitar la seva estimada esposa, mare, àvia, besàvia Ernestina. En arribar a casa vaig trobar una fotografia de l’Ernestina i el Jose. És de l’any 1999 i se’ls veu plens de vida. El Jose mans a la guitarra i tots dos cantant una cançó del lloc: “Raquel”. Tota llar cristiana en festa deu fer pensar una mica en el cel.
Que tingueu una bona festa!
