Déu vos guard,amics, avui és festa
Estem d’enhorabona: el programa Grans històries de la nostra emissora —un programa que podememetre gràcies al suport de la Fundació Llegat Roca i Pi de Badalona— ha estatguardonat amb el primer premi de mitjans de comunicació d’àmbit local de laFundació SARquavitae, que promou elsserveis sanitaris i socials tant en residències d’ancians com a les pròpiesllars, aportant solucions adaptades a les necessitats de cada persona. SARquavitae ha commemorat enguany elsseus 25 anys d’existència.
Grans històriesés un espai de trobada intergeneracional. A cada programa un grup d’alumnes deprimària de l’Escola Mare de Déu de la Salut de Badalona visita una personagran de la residència Roca i Pi, de la mateixa ciutat, que els explica unahistòria de la seva vida, una història real; així els nens i nenes descobreixenla manera de viure del passat més recent explicada pels seus mateixosprotagonistes.
Els premis van ser lliurats en el decurs d’una galaque es va celebrar dilluns passat, dia 28, al Teatre Goya de Barcelona que eraple de gom a gom. En rebre el guardó, juntament amb l’Oriol Casals, directordel programa, vam dir que s’havia reconegut una aliança: entre Ràdio Estel, queté 22 anys, i la Fundació Roca i Pi, que en té més de cent. Ambdues aspiren aservir les persones: la ràdio amb el seu programa; Roca i Pi amb l’atencióespecialitzada. Però idèntica voluntat de servei. La societat avança gràcies ales bones aliances.
La gala foupresentada —amb humor, elegància i enginy— pel mag Lari i, en el seu decurs vampoder veure dues actuacions: la de la Coral Senior de l’Orfeó de Sabadell, bendinàmica i festiva. I una altra que em va agradar especialment: la de la peça Idem (quémonocigótico me siento), a càrrec de la companyia Danzamobile, un equip queuneix el món de les arts i el de la discapacitat. Fou interpretada per dosjoves: Arturo Parrilla, alt i atlètic, i Jaime Garcia més baixet i rabassudet.Després d’un discurs inicial sobre la igualtat, malgrat l’evident diferència,tots dos es posaren a dansar i a fer acrobàcies, simultàniament, amb la mateixaextraordinària agilitat. Només vull afegir que el Jaime pateix el síndrome deDown.
