Déu vos guard, amics, avui ésfesta i avui és cap d’any.
Divendres passat vam acomiadatl’Àlex Marot. Tenia 92 anys. L’Àlex era un artista de Badalona, un granperruquer. Seguint les passes del seu pare, als anys seixanta va començar a ferpentinats originals i a pentinar models per televisió dins del programa“Estilo” cada dilluns als estudis de Miramar. Però molts anys després, alsnoranta, l’Àlex, de manera abnegada i discreta, generosament, va ser el barberde Can Banús, una residència de malalts de SIDA al barri de Bufalà, deBadalona.
L’Àlex era un pintor sobretot depaisatges i de natures mortes. Naturalista, va fer també els seus tempteigs enl’art més conceptual. Sense oblidar que va donar la mà a alguns jovespintors... Només Déu sap el bé que va fer. Els artistes creen epifanies debellesa que dialoguen amb nosaltres. Però a més sabia l’Àlex pintar la realitatamb humor i amb amor. Quan tantes vegades en subratllem els aspectes negatius,hauríem d’aprendre molt de l’Àlex Marot.
La millor obra d’art d’uns paresés la família. L’Àlex i la Maria tingueren tres fills, quatre néts i cincbesnéts que el trobaran molt a faltar. La família àmplia de l’Àlex era SantJeroni de la la Murtra. Invitat pel Mauricio Chinchilla, ha estat més de vintanys pujant-hi diverses vegades a la setmana com a voluntari. Quantes i quanteshores dedicades a aquest antic monestir! A la biblioteca amb Josep Maria Riera, pintant, restaurant petitsobjectes... Això li ha fet tenir una xarxa universal d’amics de tot el món queaquests dies s’han interessat per ell i que arran de la seva mort ens hanexpressat el seu condol.
L’Àlex era un humorista. Un humorgairebé sempre blanc, que no feia mal, però que el feia extraordinàriamentsimpàtic. Morint el dia 28 de desembre ens ha fet la seva darrerainnocentada...
L’Àlex era un home creient. Quepregava en el silenci del seu cor. Cada diumenge, mentre ha pogut, participavade la missa a Sant Jeroni. I era el primer en venir a combregar. I m’encomanavamisses per tants amics que anaven desfilant abans que ell. Encara a la Clínicadel Carme va combregar i quan va rebre la unció dels malalts el rostre se liil·luminà.
Per això aquesta mort ens portal’esclat de la resurrecció. L’Àlex Marot viurà per sempre, no solament en elsseus quadres, en les seves facècies, sinó en el cor de cadascú de nosaltres,perquè ja viu per sempre en el cor de Déu.
Que tingueu una bona festa!
