Déuvos guard, amics, avui és festa i avui és Dissabte Sant.

Diuenque per tal de conèixer bé un poble, cal visitar-ne el mercat i el cementiri.Recentment, vaig viure aquesta experiència a Chichicastenango, a Guatemala. Elmercat és ple de color, els vestits de les pageses, les fruites, lesverdures... Després ens vam acostar al cementiri: tot era silenci, peròsorprenia que els panteons i les sepultures, molt senzills, estiguessin tambépintats de colors vius. Hi ha al món d’altres cementiris acolorits com elcementiri alegre de Sapanta, a Romania. Fa uns anys hi havia llatinoamericansque quan ens visitaven se sorprenien que les nostres ciutats i pobles fossintan monocromàtics... D’uns anys ençà, entre nosaltres, a pobles i ciutats, lesfaçanes i parets mitgeres es van acolorint amb una paleta de colors forçavariada. També es comencen a fer visites guiades als cementiris, alguns bellsconjunts patrimonials. Recordem el cementiri modernista de Lloret de Mar, l’entranyabled’Olius, tan integrat al seu entorn, o el de l’Est de Barcelona, amb curiososepitafis. Una passejada pel cementiri, silenciosa, contemplativa, ajuda arelativitzar moltes coses, ajuda a pregar... Avui que l’Església no se separadel sepulcre del Senyor, preguem perquè tinguem una mica més de temps pervisitar els cementiris i columbaris, per tenir-ne cura, per recordar i perpregar pels nostres morts, que com escrivia el professor Josep Gil, teòleg, “no envellexien”.

Quetingueu una bona festa i avui una bona Vetlla Pasqual