De setembre a desembre del 2016, la Fundació Migra Studium ha acompanyat 146 persones al CIE (Centre d'Internament d'Estrangers) de la Zona Franca de Barcelona, un 22,8% del total d'interns (640). L'equip de voluntaris ha fet 414 visites, cosa que equival a 27 per setmana. Fruit d'aquest contacte directe amb la realitat dels interns al CIE de la Zona Franca, Migra Studium ha detectat "menors en el circuit jurídic d'expulsions que no són atesos com a menors". Durant el 2016, l'entitat vinculada als Jesuïtes de Catalunya ha tingut constància de 83 nois que es declaraven com a menors, si bé només n'ha pogut atendre 23, i d'aquests només 2 han estat efectivament reconeguts com a tals. "Sempre hi ha hagut menors, però no amb el volum que ens estem trobant", ha reconegut Margarita García O'Meany, responsable del grup de visites al CIE de Migra Studium. "Ens ha cridat molt l'atenció el fet de no reconèixer el dret del menor o facilitar el fet de poder comprovar la seva minoria d'edat."
Migra Studium ha fet aquesta denúncia en la presentació de l'informe 2016 sobre el CIE de la Zona Franca, el 4 de maig . Una de les conclusions de l'informe és que "molts dels internaments es produeixen de forma innecessària, ja que és impossible realitzar l'expulsió". De fet, un 56,16% de les persones ateses pels voluntaris de Migra Studium el 2016 han estat posades en llibertat. El 74,66% dels casos no tenien antecedents penals. "S'està utilitzant el CIE com una mena alberg temporal per a algunes persones que no poden ser expulsades." En aquest sentit, José Javier Ordóñez, advocat i col·laborador de Migra Studium, ha manifestat que "és un ús injust de la privació de llibertat", els "CIES no es fan servir per a l'ús i la seva finalitat legal, que és garantir una expulsió posterior". "Això jurídicament és un horror". Per a Migra Studium, aquesta és doncs una de les raons jurídiques que cal argumentar a l'hora de demanar el tancament dels CIES.
La seva intervenció ha anat encaminada a denunciar la vulneració de drets que es donen al centre d'internament. "Percebem indefensió de molts persones que tenen obstacles clars per activar els seus mecanismes d'autodefensa." Així, el principal dret vulnerat (28,41%) és el dret a la comunicació, principalment per l'absència d'intèrprets (67 casos). Així mateix, i pel que fa al dret a la salut, Migra Studium ha continuat trobant al CIE "persones amb malalties ja diagnosticades abans d'entrar, sobretot malalts psíquics". Pel que fa a lesions relacionades amb l'acció de cossos policials, José Javier Ordóñez ha dit que són conseqüència de quan els agents antiavalots han actuat per reprimir escalats violents.
Segons Ordóñez, "és una bona notícia que una institució pública com l'Ajuntament de Barcelona s'interessi pel que passa dins del CIE, és un reconeixement de la feina feta de sensibilització, denúncia i incidència feta per Migra Studium i altres entitats com SOS Racisme o la plataforma Tanquem els CIE". Així mateix, María Carmen de la Fuente, directora de Migra Studium, ha afegit que "és també un reconeixement al patiment que es viu al CIE".
