Aquest divendres 19 i dissabte 20 de maig ha tingut lloc al Vall d’Hebron Barcelona Campus Hospitalari la primera Jornada de la Síndrome de l’Alcoholisme Fetal (SAF). La Jornada que s’ha fet aquest cap de setmana ha aplegat professionals i famílies i és la primera d’aquest tipus que es fa a l’Estat.
Cinc de cada 1.000 nadons pateix la Síndrome de l’Alcoholisme Fetal al món. No hi ha dades de referència a Catalunya, però sabem que, dels 200 infants que el Vall d’Hebron atén amb aquesta síndrome, el 90% provenen d’adopcions a l’Europa de l’Est. I és que allà, els índex d’alcoholisme són molt elevats fins i tot en les dones embarassades.
Teresa Núñez, presidenta de AFASAF, associació de familiars afectats per la SAF, ha relatat a la Fórmula Estel d’Oriol Casals que s’han sentit enganyats pel fet que en el procés d’adopció no s’especifiqués que durant l’embaràs la mare havia ingerit alcohol: “Una cosa que corria entre les famílies adoptives i entre tot aquest món és que als països de l’Est només donaven en adopció nanos que estiguéssin malalts, perquè els nanos sans es donaven als russos, i inflaven els informes, i moltes coses què deien no era veritat”.
Teresa Núñez explica que el síndome d’alcoholisme fetal és una patologia dificil de diagnosticar perquè la societat en general no la coneix. Les persones amb síndrome d’alcoholisme fetal són obstinades i tenen dificultats de sociabilització i d’aprenentage. Malgrat que els afectats per la síndrome de l’alcoholisme fetal comparteixen característiques, algunes no estan presents en tots. Les principals afectacions físiques i cognitives són “dèficit de talla i de pes, un cap més petit del normal, i en alguns casos, problemes orgànics (cardíacs, visuals o auditius) i trets facials”, ha detallat Núñez.
Escolta l’entrevista sencera (minut 38)
