Els bisbes de la província eclesiàstica de Santiago han fet una nota en la qual manifesten “a tots els que pateixen” la seva “solidaritat i sol·licitud fraterna” i comparteixen el dolor “dels que ploren els seus familiars i amics”.
Amb rotunditat, els bisbes condemnen “les accions de qui causa voluntàriament aquest tipus d’incendis (...). Provocar un incendi és un gest d’immoralitat greu”. Especialment, fan aquesta valoració tenint en compte que la natura és creació de Déu. En aquest sentit, recorden que “hem de respectar la naturalesa i valorar-la, en la seva bondat, harmonia i equilibri, com un do que rebem i un llegat que hem d’esforçar-nos per transmetre a les generacions futures”.
Els prelats gallecs posen de relleu la necessitat d’una “experiència de la unitat, del compartir esforços, dolors i angoixes, la proximitat de l’amor fratern, de manera que ningú no se senti sol en la necessitat” i agraeixen “tants gestos de solidaritat d’amics i veïns que són un suport imprescindible per mantenir l’esperança i el coratge”.
Rebem de Déu el domini del món, diuen els prelats, i l’ésser humà “ocupa el seu lloc en el planeta com a do i privilegi. Per això ha de tenir el deure de conrear el respecte religiós per la integritat de la creació”.
La nota episcopal posa en relleu que la nostra “casa comuna” és necessària “per a la vida de tothom. És un préstec que cada generació rep i ha de transmetre a la generació següent”. D’aquí es deriva la responsabilitat que tenim en aquest sentit.
Els bisbes manifesten el seu reconeixement i suport als milers de persones implicades “en l’operatiu de lluita contra el foc, els bombers, les forces i cossos de seguretat de l’Estat i els nombrosos voluntaris que s’esforcen per salvar vides, alleujar danys i evitar la pèrdua de persones i béns, fins i tot a costa de cansament i risc personals”. Sobretot, deixen constància de l’“exemple admirable d’abnegació sense límits”.
Els prelats ofereixen les comunitats cristianes, les Càrites diocesanes i altres institucions eclesials, alhora que mostren la seva “disponibilitat per a l’acollida i l’ajuda incondicional de tots els qui la necessiten”.
Finalment, demanen a Déu “que ens concedeixi saber estar i treballar units per recuperar la nostra terra”.
