Lourdes Monfort, professora de Religió a l'escola pública, Maria Helena Tolosa, psicopedagoga i cantant, Júlia Prunés, educadora emocional i membre de la plataforma PDA Bullying, i Carles Armengol, pedagog i president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, han analitzat aquest dimarts, des del programa El Mirador de l'actualitat, tot el problema del ‘bullying’, un drama de proporcions sovint minimitzades, oblidades o fins i tot desconegudes, com demostren algunes dades conegudes aquests dies coincidint amb el Dia Mundial contra l’Assetjament Escolar. Armengol ha destacat que "l'assetjament escolar i en altres colles és un fenomen tan antic com la infància, tot i que no s'han de minimitzar les dades". En aquesta línia, el pedagog ha comentat que "cal agafar les xifres i les realitats amb respecte, perquè de vegades etiquetem fenòmens complexos". Finalment ha recordat que "si pretenem anar avançant com a societat, en convivència i valors, hem de superar aquesta realitat". Igualment ha admès que "no està gens clar que l'infant sigui pacífic per naturalesa i bondadós, perquè evidentment hi ha pulsions d'agressivitat i una imatge social de la infància que ha volgut eliminar això".

Lourdes Monfort, per la seva banda, ha comentat que el bullying es produeix perquè "totes les persones volem ser creatives", i ha assegurat que, "si eduquéssim més en la possibilitat de sentir-se a gust cada persona amb el que està fent i notés que té poder, potser no buscaria tenir poder sobre l'altre". La professora, a més, ha recordat que "és fàcil insultar, ficar-se amb l'altre i xafar-lo, cosa que dona adrenalina als infants". Lourdes Monfort ha situat la clau en el fet de "voler sentir que un mateix és poderós" i, per tant, ha reivindicat "una educació basada més en la creació de coses, perquè les relacions humanes preocupen sempre molt, des de l'amistat d'infants". Monfort ha recordat que, "amb els infants, es treballen les emocions, però la societat pressiona molt i no ensenya a gestionar la ràbia o la gelosia, que no es poden tapar, sinó que el que cal és ajudar a acompanyar aquestes sensacions que es tenen perquè, si no es fa, la violència que s'ha tallat només exteriorment després surt amb més força".

Júlia Prunés ha explicat que "la violència i l'assetjament entre iguals sempre ha existit, però posar un nom al problema i fer-lo visible és un bona notícia perquè vol dir que podem fer alguna cosa per prevenir-lo i eradicar-lo". L'educadora ha afegit que "vivim en una societat en què es normalitza la violència i en què la competitivitat sovint passa per sobre del que sigui, com es veu en programes de televisió i en els mateixos problemes dels adults". Finalment ha assegurat que el problema "ens ha de fer reflexionar sobre el fet que el bullying és com la punta de l'iceberg dins un problema que tenim com a societat". I per la seva banda, Helena Tolosa ha lamentat que "sovint es fa reduccionisme amb l'assetjament, enfocant-lo només a l'escola". Ha recordat que el problema "té a veure amb manca de respecte, intolerància, no acceptar la diversitat i institucionalitzar la violència".

Les xifres d'assetjament parlen de la dimensió del problema, sobre el qual els experts admeten que és més difícil d’eradicar quan es fa present per les xarxes i Internet: El telèfon del govern espanyol dedicat a aquest problema va detectar en un any més de 5.500 casos de menors que l’han patit. A més, més de 7 de cada 10 casos que arriben per aquesta via ja fa mesos o anys que duren.  El 80 per cent de les trucades són de pares i només un 4 per cent de les denúncies les fan els mateixos menors. Moltes de les víctimes pateixen l’assetjament a través de la xarxa.

UNICEF denuncia que, a cada aula amb alumnes que tenen entre 12 i 16 anys, n’hi ha almenys dos que pateixen bullying. Segons l’agència de l’ONU, a més, el 6,9 per cent d’aquests joves afirmen haver estat víctimes de ciberassetjament els últims mesos i el 3,3 admeten haver participat com a ciberagressors. A Catalunya, segons l’últim estudi de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, el 9 per cent dels alumnes de l’ESO pateixen assetjament des de mitjans digitals i, a més, el 3 per cent són abusadors habituals. A més, hi ha una clara relació entre les hores que passen connectats i la possibilitat que siguin assetjadors.