Els pedagogs Jesús Blanquet, vinculat a les escoles del Pare Manyenet, Olga Hernández, responsable de Qualitat i membre de l'Àrea Educativa de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, i Carles Armengol, president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, han analitzat aquest dilluns, en el programa El Mirador de l'actualitat que obria nova temporada, tot el tema de les vacances escolars de tres mesos a Catalunya i a Espanya, un problema que afecta la conciliació laboral i familiar i l’organització de l’estiu, però que sobretot pot perjudicar els infants, que viuen un període excessiu de pausa en la seva formació. Armengol ha destacat que, a casa nostra, "la quantitat de dies no lectius es troben en la línia dels estàndards europeus, encara que la distribució sigui diferent". El pedagog ha afegit que "el tema de les vacances, durant molt de temps, no ha generat grans preocupacions perquè els nens podien estar més sols, al carrer en zones rurals o més presents, en qualsevol cas, dins l'activitat familiar, una realitat que la vida urbana ha transformat en forma de més necessitat de custòdia i vigilància".
Per la seva banda, Jesús Blanquet ha admès que "tres mesos de vacances són molts, una quarta part de l'any, però cal tenir presents aspectes com ara la climatologia". Igualment ha posat l'exemple de "Finlàndia, paradigma en educació, que posa en pràctica l'anomenada educació continuista en forma d'activitats culturals". Blanquet ha afegit que "potser cal plantejar què es fa en les vacances més que no pas si els temps de vacances són adequats". Finalment el pedagog ha situat la possible solució en un replantejament general, "perquè potser l'estada a l'escola anirà minvant perquè creixerà l'ensenyament online". I Olga Hernández que "el problema de les vacances és la distribució, i no és només educatiu". Ha explicat, des de la seva experiència pròpia de mare amb fills en edat escolar, ha comentat que "recórrer a casals i activitats alternatives és bo, però també cansa i pot ser reiteratiu, cosa que obliga a pensar en coses diferents".
El model del Regne Unit, amb màxim de sis setmanes de vacances a l’estiu i alguns períodes curts la resta de l’any, pot ser una bona referència. També es dona aquesta dinàmica en altres països europeus, com ara els nòrdics o Alemanya. Els principals problemes de les famílies quan afronten les dificultats a l’hora d’organitzar l’activitat dels fills, especialment els més petits, entre finals de juny i principis de setembre. La societat catalana i espanyola està preparada per a un canvi dràstic en els períodes de vacances?
