Jorge Martínez, professor de la Universitat Abat Oliba-CEU, Luigi Contento, geòleg i membre de l’Associació Catòlica de Treballadors Italians a Catalunya (ACLI-CAT), i Dani Vilaró, portaveu d’Amnistia Internacional a Catalunya, han analitzat aquest dimarts, des del programa El Mirador de l'actualitat, el drama de les migracions, que ha viscut aquest estiu una nova crisi humanitària a la Mediterrània central, amb tensions entre diverses oenagés i governs europeus i amb víctimes (909 segons xifres oficials en el que portem d'any), ferits i sobretot patiment en un cúmul de situacions marcades per la desesperació. Martínez ha destacat que "el problema s'ha enverinat especialment aquest estiu, i hi ha una criminalització de l'hospitalitat a Europa, amb clara divergència entre els polítics i la majoria de la població, tot i que són polític que han estat votats". Dani Vilaró, per la seva banda, ha lamentat que "els dirigents europeus no volen solucionar el problema migratori, amb acusacions falses de connivència de les entitats amb les màfies, quan hi ha periodistes als vaixells i ja denunciarien possibles perversions si n'hi hagués". Contento ha dit que "Europa s'ha desentès del problema, perquè no és possible que els països de frontera, sobretot Espanya, Itàlia i Grècia, acullin tothom".
En altres moments del col·loqui, Dani Vilaró ha recordat que "hi ha un problema estructural greu, sobretot amb els països del sud, que reben aquestes embarcacions mentre els del nord miren cap a una altra banda i no hi ha una solució comuna europea". Ha afegit, en aquesta línia, que "tots podrien gestionar unes xifres que no són cap allau". El portaveu d'Amnistia ha conclòs que "caldria reformar el sistema d'asil europeu, que s'ha demostrat que està totalment fallit". Jorge Martínez ha lamentat que "hi ha hagut una trampa mediàtica aquest estiu, perquè s'ha confós el drama dels nàufrags, als quals cal salvar, amb el problema general de les polítiques de regulació migratòria, del qual se n'ha de parlar i que es pot millorar molt intentant que els països africans tinguin governs estables, sempre sense solucions militars de vendre armes, per exemple". Luigi Contento ha assegurat que "no s'ha conegut els últims anys cap estat que digui com vol donar solucions als països de l'Àfrica".
L’ONG alemanya Mission Lifeline rescatava ara fa una setmana un centenar de migrants d’una embarcació que s’estava enfonsant davant de la costa líbia. Abans, l’odissea de l’Open Arms i l’Ocean Viking ha mostrat, durant les últimes setmanes, que són milers les persones que es llencen al mar cada mes, especialment en l’època de bonança meteorològica, principalment durant l’estiu. La qüestió del trànsit per Líbia no és tan nou com pugui semblar, perquè ja anys enrere el país nord-africà havia assolit acords amb Itàlia i altres països del sud d’Europa. Ara, a més, Líbia pateix una fractura, amb dos governs i una conflictivitat molt deteriorada, amb un sistema tribal i mal resolt. Les entitats que rescaten persones a la Mediterrània, acusades d’afavorir la immigració il·legal i de fomentar el tràfic de persones, fan un treball exemplar sovint no entès però que destapa també un problema complex que va més enllà de les bones intencions i de la necessària acció humanitària. La gran pregunta és si l’ajuda als països d’origen s’està fent i si es pot millorar. El dilema de fons és entre el foment de la migració, que molts veuen al darrere de les oneagés que ajuden i rescaten persones, i la prevenció d’aquestes onades, que es pot fer sempre des d’una visió humana i positiva.
