Teresa Carcasó, presidenta de l'entitat organitzadora del Pessebre Vivent de Sant Feliu de Llobregat i membre de la Junta de la Federació Catalana d'aquestes representacions, Enric Benavent, pessebrista i fundador del col·lectiu El Bou i la Mula (que compleix 20 anys), i Josep Maria Martí Bonet, director de l'Arxiu Diocesà de Barcelona, han analitzat aquest divendres, des del programa El Mirador de l'actualitat, tot el que és el Nadal a la vida i a l’espai públic, amb les seves imatges i representacions, un esdeveniment que continua ben viu entre nosaltres. Enric Benavent ha assegurat que "la representació del naixement de Jesús ens permet moltes aproximacions i molt diverses". En aquesta línia, ha afegit que, "al llarg de la història, s'ha representat de moltes maneres i sempre incorporant-lo a la societat que l'està fent, com és el cas de les que remarcaven l'Eucaristia en el context de la Reforma protestant o la representació de Maria intercessora, sempre des de les preocupacions de cada època". Igualment ha comentat que "Catalunya, per sort, és una terra molt rica on es fan pessebres en molts llocs, per exemple a les associacions, a les escoles, als casals d'avis, als hospitals, a les places o als aparadors de les botigues".
En un altre moment, Benavent ha explicat que El Bou i la Mula "és un grup d'amics interessats pel pessebre, més enllà de fer-lo, per reflexionar-hi sobre la història, la simbologia, la teologia i l'antropologia i tot el que hi ha al voltant" d'aquesta representació. Ha comentat també que l'aniversari se celebra "amb una exposició del doctor Catà al Museu de Llavaneres, on es poden veure les millors figures d'aquest escultor autodidacta, que són molt expressives". A més, en el context d'un debat obert sobre algunes figures no nuclears com ara el "caganer", defensat per Enric Benavent i criticat per Martí Bonet, el fundador del col·lectiu el Bou i la Mula ha explicat que ell fins i tot posa "el dimoni en el pessebre, sempre petit i sense destacar, perquè permet visualitzar el diàleg entre el bé i el mal i reflectir allò que tenim en les nostres vides".
Per la seva banda, Josep Maria Martí Bonet ha destacat que, durant l'acte de felicitació nadalenca del mateix divendres al migdia a l'Arquebisbat de Barcelona, "el cardenal Lluís Martínez Sistach, arquebisbe emèrit, ha explicat que el Nadal d'avui ha de ser ecològic perquè, davant la gran preocupació per l'emergència del clima, ens fa pensar en una natura que hem de conversar, ja que hem estat posats pel mateix Déu per protegir-la i perquè sigui autosuficient". Des d'una perspectiva històrica, el canonge ha dit que "Sant Francesc d'Assís té una idea de representació del naixement en contacte amb la natura, tot i que ja existeix des del segle I, com es veu, per exemple, ja a les catacombes de Roma". I ha conclòs que "la gent feia aquestes coses perquè tenia una gran fe". I Teresa Carcasó ha anunciat que el Pessebre Vivent de Sant Feliu de Llobregat "es representa aquest diumenge a Montserrat, concretament al claustre i fins a la zona de pastoral". Igualment ha ofert les representacions en molts pobles catalans "associats a l'actual Federació de Pessebres Vivents de Catalunya, que abans era coordinadora i va fer el canvi al setembre". Ha explicat que "un col·lectiu de joves ha fet un pessebre amb figures de PlayMobil".
Els pessebres amb figures i decoració amb totes les seves variants, les representacions dels Pastorets, els pessebres vivents, els símbols lluminosos i altres expressions configuren tot un paisatge que forma part no només de la fe cristiana, sinó també d’una tradició i d’una cultura ben arrelada a casa nostra, des d’una necessària obertura a la diversitat. A banda de les formes i l’estètica, el pessebre sovint ofereix missatges. I aquest any hem conegut una imatge especialment impactant, que és la d’una església metodista de Califòrnia, que ha mostrat al món Jesús, Maria i Josep engabiats per denunciar el tracte que l’Administració Trump dona a molts migrants que intenten arribar als Estats Units. Tot això es completa amb altres manifestacions culturals a casa nostra, en alguns casos molt antigues i recuperades, com ara el Cant de la Sibil·la.
Més enllà de debats sobre pessebres com ara el de l’Ajuntament de Barcelona a la Plaça de Sant Jaume, sovint colonitzats amb ideologies polítiques, està molt clar que tots poden ajudar a viure el Nadal, sempre que incloguin els personatges centrals i la iconografia bàsica d’aquest gran esdeveniment, és a dir, el nen Jesús, Maria i Josep mirant al món des d’aquella pobresa i senzillesa que ens actualitza i ens interpel·la. A partir d’aquí, com diu el Papa en la seva recent carta apostòlica Admirabile signum, podem “afegir altres figures al pessebre que semblen no tenir cap relació amb els relats evangèlics. No obstant això, aquesta imaginació pretén expressar que en aquest nou món inaugurat per Jesús, hi ha espai per a tot el que és humà i per a tota criatura”. Com també assegura el Sant Pare en aquest mateix escrit, que recomanem, “el que compta és que el pessebre parli a la nostra vida”.
