Luigi Contento, membre de l'Associació Catòlica de Treballadors Italians a Catalunya (ACLI-CAT), i Joan Rangel, exdelegat del govern espanyol a Catalunya i exalcalde de Caldes d'Estrac, han analitzat aquest dimarts, des del programa 'El Mirador de l'actualitat' de Ràdio Estel, el que pot ser el futur de la línia ferroviària de la costa des de Barcelona fins a l’Alt Maresme, passant per Mataró, cada dia més qüestionat per geòlegs i altres experts. Asseguren que, d’aquí a 20 anys, l’avançament del mar farà del tot inviable que la via continuï a tocar de l’aigua. Rangel ha afirmat que, "a més de parlar de la via i del tren, és important tenir presents i no oblidar les platges i moltes altres realitats que tenen a veure amb la mobilitat". Ha atribuït les dificultats de canvi a "la complexitat orogràfica del Maresme, una comarca allargassada, amb una serralada litoral, rieres que la van tallant de forma transversal i pobles que creixen amb T invertida". A més, l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya s'ha mostrat molt crític amb el possible "soterrament de la via, perquè hi ha problemes de caràcter freàtic i la comarca té més de 70 quilòmetres de punta a punta". Sigui com sigui, "ha defensat que es pensin bé les solucions de cara als propers 20 anys, si es compleixen les previsions d'inundabilitat".
Joan Rangel ha explicat que "hi ha hagut un problema de la via ferroviària, amb un perill aguditzat per les actuacions que s'han fet a la costa, amb construccions de ports esportius que han provocat pèrdues de platges i, per exemple, del front marítim de Caldetes". En aquesta línia, ha afegit que, "sempre que s'ha construït un port, es talla la regeneració natural de la platja i, al sud, es produeix erosió". L'exdirigent socialista ha denunciat que "sistemàticament el compromís de trasvassar sorra s'ha incomplert des de les administracions". Finalment ha comentat que, "en un territori com el Maresme, de 452.000 habitants, les més de 200 circulacions diàries de tren transporten 105.000 persones, cosa que mostra la gran mobilitat obligada de la comarca amb Barcelona". L'exalcalde de Caldes d'Estrac ha defensat que "es busquin solucions puntals ara i segurament de futur, però sense barrejar, perquè no pot ser que es perdi la capacitat de transportar tanta gent en un mitjà sostenible".
Contento, per la seva banda, ha dit que "la viabilitat de la línia R1 de Renfe és un problema seriós, aquí a la costa catalana, però existeix el mateix problema al tren que uneix França i Itàlia, que passa per sobre de l'aigua". El geòleg creu que, "si l'evolució climàtica segueix així, la inundació del litoral del Maresme és irreversible". També ha dit que "anem cap a un període més càlid a nivell climàtic, i el nivell de mar pujarà, fet que pot aïllar moltes persones". Luigi Contento ha situat la contaminació "en el 10 per cent del problema, amb la creació d'efecte hivernacle i emissió de substàncies contaminants". En un altre moment, ha admès que "també tenim els corrents marítims i un fenomen que és el moviment lent de la terra de la costa, cosa que també pot condicionar el canvi".
Aquesta via de tren, que complirà 175 anys el 2023, és la més antiga d’Espanya. Es va decidir en el seu moment construir-la arran de la costa per estalviar expropiacions i perquè, en aquell moment, les poblacions marítimes no tenien gaire interès per la seva façana. Ara, però, tot ha canviat molt. I després del temporal Glòria del gener passat, s’ha fet encara més evident que aquesta infraestructura, utilitzada cada dia per milers de persones, quedarà aviat coberta per l’aigua mediterrània. Els experts asseguren que tota la zona de primera línia de mar és inundable cada vegada que arriba un temporal mínimament important.
Per mandat d’una directiva europea, des de fa uns anys, els estats de la Unió estan ara obligats a fer pública la informació sobre inundabilitat i a actuar-hi en conseqüència. En el cas del Maresme, afecta la línia ferroviària, la carretera nacional i algunes cases de primera línia. Existeix la possibilitat de traslladar la R1 de Rodalies uns metres cap a l’interior. Mentre no es faci, s’han de fer costoses obres per reforçar les esculleres, un element de pressió per decidir a curt termini sobre el canvi. Els alcaldes del Maresme i molts altres entesos demanen des de fa anys aquesta mesura. El trasllat de la via costaria més milions, però pot ser l’opció més raonable si temporals com el Glòria es repeteixen els propers mesos.
