Teresa Carreras, membre de la Junta de l'Associació de Periodistes Europeus a Catalunya,
Xavier Ferrer, president del Consell Català del Moviment Europeu, i
Josep Vila Abelló, fundador del Grup Sènior del Col·legi d'Economistes, han analitzat aquest dijous, des del programa
El Mirador de l'actualitat, la primera ronda de pactes entre Londres i la Unió Europea, que s'ha tancat amb algunes àrees de grans discrepàncies de cara a la materialització de l'acord sobre el Brexit. Són sobretot la competència lleial als mercats, la pesca i el paper del Tribunal de Justícia de la unió Europea. La nova relació bilateral a partir del gener dependrà d’aquest diàleg que, de moment, no pinta gens bé. Naturalment la crisi pel Covid-19 ha tingut un pes important en el col·loqui.
Carreras ha dit que
“s’ha vist que la questió política i econòmica estan per sobre” i que seran afectades per el coronavirus, però
“perjudicarà especialment les persones amb menys recursos”.
“Estem a un pas que es dibuixi a nivell global un nou equilibri perquè no s’havia fet el que s’havia de fer”, ha afegit. Així s'ha referit als canvis necessaris en l’economia i que la crisi actual per la pandèmia podria accelerar. La periodista, sobre els efectes del coronavirus en relació al Brexit, ha apuntat que
“molts britànics, per exemple a Escòcia, s'estan preguntant si, d'una pandèmia com aquesta, sortiran millor fora de la Unió Europea, com es troben ara, o dins”.
Xavier Ferrer, per la seva banda, ha destacat que “l’important de tot això és veure què en sortirà, perquè es percep que cal un canvi en les relacions internacionals i en el capitalisme, en el marc d'una crisi que tindrà un efecte a curt i mig termini”. També ha apuintat que “la resposta econòmica és de inversió, però això en certa forma també vol dir més dèficit i més deute”, i ha afegit que “els estats més vulnerables són els que patiran més”. I Josep Vila Abelló ha comentat que “la Unió Europea està absent davant d’aquesta crisi, ja que la gestió es troba en els estats, i la ciutadania no percep que la Unió Europea sigui útil perquè no actua”. Carreras ha respost a aquesta observació dient que “la UE hauria de coordinar-se, ja que la salut no és una política comuna”.
En un altre moment, Teresa Carreras ha recordat novament que “un país no pot estar tan endeutat”, en referència a Espanya o Itàlia, i que “la borsa és especulació i quelcom transitori”. Igualment ha assegurat que caldria “canviar el tipus d’economia”. Finalment, el president del Consell Català del Moviment Europeu ha recordat que el coronavirus a la Xina no havia de ser un daltabaix econòmic. En aquesta línia, ha afegit que, “a la societat occidental, potser el que necessitem és una altra relació econòmica”. Ha conclòs que “s’ha de canviar a una economia més global, tot i que hi ha un país que no la vol”, i que “és difícil fer una previsió de quin sistema econòmic ens pot anar millor”.
Novament sobre el tema del Brexit, Ferrer ha subratllat el fet que el president dels Estats Units, Donald Trump, hagi cancel·lat els vols procedents de la Unió Europea, “però ho fa amb els de Schengen, i exclou Regne Unit i Irlanda”. Segons el també politòleg, “això és una manera de dir que les illes britàniques són més a prop d'Amèrica”. I ha constatat que “és una incongruència que els vols Paris-Londres, per exemple, no estan cancelats”. Finalment Xavier Ferrer ha assegurat que “Trump fa política fins i tot amb això, actitud amb la qual deixa clar que la culpa suposadament és d’Europa i potser no tant de la Xina”.
La gran qüestió és que Brussel·les pugui verificar què fa el Regne Unit amb la seva inqüestionable independència. Michel Barnier, cap de l’equip negociador europeu amb el Regne Unit, admetia dijous passat grans diferències, alhora que aclaria que ja s’esperava que hi fossin. Una de les bases per a una negociació que doni resultat és que Londres compleixi el que ja s’ha pactat fins ara, dins l’acord de retirada, ja que alguns missatges contradictoris del govern de Boris Johnson comencen a preocupar una mica. Els estàndards en matèria laboral, social i mediambiental, que assegurin la competència justa entre els productes britànics i europeus, constitueixen la matèria més important per pactar, i Londres i Brussel·les asseguren que s’hi fa camí.
D’altra banda, pel que fa al paper del Tribunal de Justícia, el Regne Unit no accepta la seva jurisdicció en el seu territori en cap terreny, mentre que la Unió manté que ha de tenir un paper, sobretot davant la defensa de drets fonamentals de les persones. I en matèria de pesca, Brussel·les insisteix a incloure-la en un acord comercial i econòmic global. Finalment, és significatiu que persisteixin també importants discrepàncies en la mateixa estructura dels acords, que la Unió vol que siguin globals en la seva essència mentre que el Regne Unit defensa una mirada més sectorial i de pactes particulars. Del 18 al 20 de març, la propera ronda donarà més pistes sobre la possible evolució futura del que ha de ser una entesa davant un procés, el Brexit, que ja és una realitat irreversible.
