Déu vos guard, amigues i amics, avui és festa i avui ésDijous Sant
Hi ha una pel·lícula turca, altament recomanable:“Milagro en la celda 7”. Tracta del’extraordinària relació entre el Nemo, un reclús discapacitat i la sevafilleta Ova, enmig de circumstàncies molt tràgiques. Crec que és un dels bonsexemples de la revolució de la tendresa que promou el Papa Francesc.
I per què en parlo avui, Dijous Sant? Perquè en algunmoment, contemplant aquells presoners en la cel·la col·lectiva fent un àpat i escoltant tocar icantar un reclús traïdor, vaig pensar en el Sant Sopar, quan els deixebles –perseguitsi malvistos- encara s’havien de convertir. I vaig pensar també en les emotivesescenes que ens presenten la conversió, el canvi radical d’aquells homes,gràcies a la relació de tendresa entre el pare i la filla, el comportament finsi tot heroic del Nemo i la conversa amb l’Ova que és petita, però moltassenyada i els reclusos.
També vaig pensar, aquesta vegada en Divendres Sant, quan elprotagonista, s’acomiada amb afecte dels seus companys de cel·la per anar –suposadament- cap alpatíbul, ell que com Jesús, és del tot innocent. Per cert, tot i que el contextde la pel·lícula és musulmà, hi ha una citaexplícita de Jesús quan l’imam, també reclús, diu citant el Senyor: “Quiestigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra.”
Us recomano que, si no ho heu fet ja, la veieu aviat.
Que tingueu una bona festa i un bon Dijous Sant.
