L'historiador Jordi Cerdà, membre del Cercle Carlemany, ha destacat aquest dijous, en una entrevista al programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, que "el tema actual de la Xina, Hong Kong i la llei de seguretat recentment aprovada s'emmarca en les guerres comercials". Cerdà ha assegurat fins i tot que "aquest 23è aniversari del retorn de Hong Kong a la sobirania de la Xina marca el final efectiu del colonialisme britànic real a l'Àsia, en entrar en vigor una llei segons la qual Pequín té l'última paraula sobre tot". L'historiador ha aclarit que "ara un retorn de la sobirania a Londres és impossible", tot i que ha admès que "es podria obrir una crisi de qüestionament de la sobirania xinesa sobre Hong Kong". Cerdà ha assegurat que, en un context més global "ja no existeix una sola potència mundial, que era abans Estats Units, en un món que va cap al final d'un sistema econòmic que ha durat 50 anys, i ara ha arribat el moment en què les 5 grans potències mundials seguin a la taula i tornin a posar en marxa un sistema econòmic que faci un reset en la situació que estem vivint, que és el final d'un sistema".

En un altre moment, el pensador del Cercle Carlemany ha subratllat que "estem veient la venjança de la Xina, que torna a la casella de joc, tancant novament els seus ports en aquesta guerra que vivim al món, de repartiment d'àrees d'influència i buscant-hi noves àrees". Sobre la societat de Hong Kong, Jordi Cerdà ha destacat que "existeix un desig real d'una autonomia molt gran, perquè han viscut molts anys la democràcia i el liberalisme en un sistema social i polític separat de la Xina". Ha comentat igualment que "Alemanya és la tercera potència europea en exportació de productes, i està lògicament molt interessada en unes bones relacions" amb el gegant asiàtic. Pel que fa a la nova llei, ha recordat que "retalla tot el sistema judicial i de seguretat, alhora que preveu condemnes de cadena perpètua als qui portin, per exemple, una bandera independentista de Hong Kong", cosa que precisament "fa molt difícil que hi hagi ponts d'Alemanya o del conjunt d'Europa amb Pequín". I des d'una perspectiva històrica, ha recordat que "Hong Kong era una ciutat xinesa que, a causa de les guerres de l'opi, es va donar com a botí de guerra al Regne Unit el 1840, en una annexió colonial per raons comercials i sense data de retorn".