El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, presideix aquest diumenge, 11 d'octubre, una celebració de l'Eucaristia en què seran ordenats dos nous diaques: Samuel Gutiérrez i Xavier Montané. Són dos testimonis de vocació al Ministeri Ordenat procedents d'àmbits diferents, cadascú amb el seu procés i el seu discerniment. Aquests dos seminaristes rebran el diaconat dins el seu camí cap al presbiterat, i arriben així a la recta final de la seva formació, marcada per l'anomenada etapa pastoral. Aquest divendres, en una entrevista en el programa El Mirador de l’actualitat de Ràdio Estel, un dels futurs ordenats, Samuel Gutiérrez, periodista i redactor de Catalunya Cristiana entre els anys 1999  2015, ha parlat d’aquest moment en la seva vocació, que ha qualificat de "molt important perquè és la base del servei per a qualsevol altre ministeri".

Molt bé. A banda dels nervis normals d’una gran celebració i d’un gran pas, el visc amb alegria. És per això que en Xavier i jo hem escollit el lema "Serviu el Senyor amb alegria". L'alegria d’haver-nos sentit estimats i ara de poder servir el Poble de Déu, ara en el diaconat, i d’aquí uns anys com a prevere. Som escollits per servir el poble. I puc dir que és veritat que, en l’amor, trobem la joia. És desbordant, veritablement. També és cert que es tractarà d’una celebració que vivim en circumstàncies especials i no podran ser-hi tots els qui voldrien fer-ho. Ens hem preocupat perquè puguin assistir representats de totes les comunitats. Per sort, podrem oferir una retransmissió per streaming a través del web Bisbat de Sant Feliu. Tothom està convidat a seguir la celebració i a pregar per i amb nosaltres. Tota pregària es poca. Per cert, crec que la celebració es molt maca i, sobretot, diumenge ens tornarà a estimar Jesucrist, un cop més.

Es un pas definitiu, decisiu, i molt important. Un primer grau decisiu, perquè es tracta de la base del servei per a qualsevol altre ministeri. El visc amb molta consciencia del que suposa. També es tracta d’una promesa de celibat, d’obediència al bisbe i de fer cada dia la litúrgia de les hores. Però sobretot es el servei a la Paraula i al Poble del Senyor. Per a mi, és decisiu. Alguns deien que és com el casament. Hi ha un canvi ontològic, i rebem l’Esperit Sant, perquè la missió ens sobrepassa. Ell és el veritable protagonista, des del baptisme. És l’Esperit Sant qui te un paper cabdal.

És molt difícil de resumir, però ho intentaré. Ha estat marcada per la relació d’amistat amb Jesucrist. Tot va començar en un encontre personal amb Jesús, quan jo tenia 19 anys. Hi ha un abans i un després d’aquest moment en la meva vida. A partir d’aquí, el Senyor sempre em feia una pregunta: "M’estimes?" És el que li demana a Pere a l’evangeli. I hi ha un intent de respondre per la meva part. Per respondre-la, hi havia diversos camins. Podia ser la vida monàstica, que ens deixa sols amb el Senyor, però també pot ser una consagració en el món, com quan treballava a Catalunya Cristiana, on veia que la vida i la fe no estan renyides i les podia desenvolupar en una tasca sola. I després hi ha una crida més profunda, de servei total. El Senyor ha anat parlant, en cada moment, per a aquesta crida, sobretot a estimar i deixar-se estimar. És agenollar-nos, als peus de la humanitat i cuidar-la.