El Papa ha assegurat aquest dimecres que "el poble iraquià té dret a viure en pau" i que "el repte, per a les nombroses regions en conflicte i per a tot el món, és la fraternitat". En la primera audiència general després del seu viatge a l'Iraq, Francesc ha valorat aquesta experiència repassant el recorregut per aquest país. Després de presentar la nació com "la terra d'Abraham, pare de la fe de les tres religions monoteistes", el pontífex ha comentat que "aquesta estimada, martiritzada i mil·lenària terra ha viscut anys de guerra i terrorisme". Dins la mateixa petició de pau per a l'Iraq, el bisbe de Roma ha mostrat el seu desig de "saber qui ven armes als terroristes". També ha explicat que aquesta visita "fa realitat un projecte de Joan Pau II, que tenia el projecte de recórrer el camí de la salvació, per al Jubileu de l'any 2000, però no va poder complir el desig per la situació a l'Iraq". L'actual Sant Pare ha assegurat que que "la providència ha volgut que això s'hagi produït ara, com un signe d'esperança durant la pandèmia".
Francesc ha dit que, després d'aquesta visita, la seva ànima "és plena de gratitud a Déu i a tots els qui l'han feta possible, començant pel president de la república i el govern d'aquest país, els patriarques i els bisbes, al costat de tots els ministres i els fidels de les respectives Esglésies, com també les autoritats religioses, entre elles el gran aiatol·là Al-Sistani". Sobre el líder xiïta, Francesc ha subratllat que va tenir amb ell "una trobada inoblidable a Najaf". El Papa ha afirmat que la "força" del 33è viatge apostòlic ha estat en "el sentit penitencial d'aquest pelegrinatge". Igualment ha comentat que no podia acostar-se "a aquest poble turmentat, a aquesta Església màrtir, sense agafar, en nom de l'Església catòlica, la creu que els iraquians porten des de fa anys, tan gran com la que hi ha col·locada a l'entrada de Qaraqosh". El pontífex ha apuntat que va sentir aquesta càrrega i la penitència "veient de manera particular les ferides encara obertes de les destruccions, i encara més en saludar i escoltar els testimonis supervivents de la violència, la persecució i l'exili".
El bisbe de Roma ha afegit que va veure al seu voltant "l'alegria d'acollir el missatger de Crist, amb l'esperança d'obertura a un horitzó de pau i de fraternitat, resumit en les paraules de Jesús que eren el lema de la visita: «Vosaltres sou germans»" (del capítol 23 de l'evangeli de Mateu). En un altre moment, el Sant Pare ha comentat que va trobar "aquesta esperança en el discurs del president de la república, en moltes salutacions i testimonis, en els cants i en els gestos de la gent, en els rostres lluminosos dels joves i en els ulls vius de la gent gran". Igualment ha recordat que "la gent portava cinc hores esperant el Papa, dempeus, i fins i tot hi havia dones amb nens a coll que esperaven, precisament perquè hi havia esperança en els seus ulls".
