Jorge Martínez Lucena, professor de la Universitat Abat Oliba, i Robert Manrique, director de la Unitat d'Atenció i Valoració de Víctimes del Terrorisme (UAVAT), han analitzat aquest dimecres el perill de l’autoanomenat Estat Islàmic, un grup terrorista escampat per diversos països africans i del Pròxim Orient, que continua ben viu. Ha estat durant la taula d'anàlisi del programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, on han explorat algunes de les claus que expliquen per què l’organització, també amb el nom de DAESH, intenta reconstruir el califat derrotat a Síria, amb la reactivació de les seves cèl·lules dorments als camps de detinguts d’aquest país. Martínez Lucena ha destacat que "aquesta realitat s'està manifestant des de fa anys, a la zona del Sahel de l'Àfrica, amb un terrorisme 'glocal' que està provocant una situació geopolítica problemàtica". En aquesta línia, ha lamentat que "són molts grups terroristes que han trobat un paraigua en el Daesh, cosa que ha fet que alguns exèrcits, com ara el francès, estan fent unes maniobres militars que feia temps que no realitzaven".

D'altra banda, el professor de la Universitat Abat Oliba ha explicat que el rebrot d'aquestes organitzacions terroristes "és alarmant, tot i que l'explicació és més senzilla en els camps de refugiats, perquè allà hi ha una situació de malestar que genera gihadisme o populisme, però el descontentament provoca una opció més radical davant d'algú que promet un paradís". Igualment ha lamentat que "hi ha uns 1.500 nens i nenes que, en lloc d'una educació basada en un islam de pau, que és el majoritari, troben persones que canalitzen aquesta desesperació malauradament a través del terrorisme". En la seva intervenció, Robert Manrique ha recordat que "s'han de fer polítiques de prevenció del terrorisme, perquè cal evitar els atemptats i buscar la millor manera". En un altre moment, ha recordat que "pot haver-hi 1.500 joves a Síria, però també els podem tenir a Ripoll, a Montblanc, com ha passat, o en altres llocs propers i amb persones nascudes a Catalunya".

Jorge Martínez ha insistit en "la importància de l'educació, no pas com una cosa mecànica, sinó per oferir una proposta prou atractiva perquè es consideri útil viure la vida". També ha dit que "constantment hi ha atemptats en països com ara Mali, Burkina Faso, Algèria o Nigèria, per posar només alguns exemples". Robert Manrique ha defensat "una acció policial coordinada, que és una de les opcions d'evitar crims, però sobretot ha de ser una prevenció educativa". A més, ha lamentat que les forces de seguretat "constantment enxampen una persona preparada per atemptar a les Canàries, a Conca o en altres llocs d'Espanya, i també a Catalunya". Més enllà d'això, els homes armats de Síria s’amaguen entre les tendes del camp d’Al Hol, l’espai més gran per a familiars del col·lectiu al nord-est del país. Es calcula que, només en aquest camp, hi ha entre 500 i 1.000 gihadistes. Estat Islàmic ha recreat les seves estructures entre les famílies detingudes, mentre un comandat sirià admet que “el perill d’un renaixement del grup és real i fonamentat”.

De fet, el perill d’influència d’aquestes cèl·lules a Síria va més enllà d’aquest territori. L’intent de Daesh de renéixer de les seves cendres passa per la radicalització ideològica en els camps, com també en les presons. El problema és que molts nens i joves que tenen entre 12 i 17 anys reben fàcilment aquest adoctrinament terrorista. Més de 8.500 menors viuen dins dels camps de detinguts, a Al Hol mateix i també a Al Roj, segons càlculs de Save The Children. Les operacions antiterroristes en aquests llocs són sovint molt complicades, i destapen precisament aquest intent de fer renéixer el grup.

El problema d’aquestes cèl·lules es troba sobretot ara a Síria, un país que no ha superat encara els 10 anys de guerra. Però també existeix en altres zones del món, especialment en diversos països africans i aquests últims dies una regió de Moçambic. El perill d’aquest islamisme radical que justifica i practica l’assassinat és malauradament ben viu. Només un treball internacional eficaç per neutralitzar-lo i un canvi entre els musulmans de pau, com també a nivell interreligiós, poden evitar el que podria arribar a ser el creixement de la presència internacional d’aquestes persones i cèl·lules radicalitzades.