El Papa ha fet aquest dimecres una crida a "no menysprear la pregària vocal, perquè és la més segura". En una nova audiència general des de la biblioteca del Palau Apostòlic, Francesc ha explicat que aquesta comunicació amb Déu "no és una cosa de nens o per a la gent ignorant, sinó que és una invocació senzilla, la ens ha ensenyat Jesús". Després de recordar que són les paraules bàsiques, el pontífex ha recordat que "no hem de pensar que es tracta només d'una avorrida repetició de fórmules", i ha citat el Salm 130 per assegurar que "pregar és dialogar amb Déu i, d'alguna manera, s'expressa també com el cant i la poesia". El Sant Pare ha assegurat que "les nostres criatures, però també les mares, ens modelen amb les paraules". Igualment ha comentat que "la Bíblia educa l'home perquè tot surti a la llum de la paraula, que no quedi exclòs ni censurat res de la dimensió humana, perquè un mal tancat dins de nosaltres pot enverinar l'ànima i fins i tot és mortal".

En un altre moment de la reflexió, el bisbe de Roma ha destacat que la Sagrada Escriptura ens ensenya a pregar també amb paraules de vegades atrevides, audaces. "Els escriptors sagrats no volen enganyar-nos, ja que saben que, en el cor humà, s'instal·len també sentiments poc edificants, fins i tot l'odi", ha dit. El Papa, a més, ha explicat que "no hi ha ningú, entre nosaltres, que neixi sant", i que "cal ser capaços, quan aquests sentiments dolents piquen a la porta del nostre cor, de desactivar-los amb la pregària i amb la Paraula de Déu". Ha recordat també que, "en els salms, trobem també expressions molt dures contra els enemics, paraules que pertanyen a la realitat humana i que han acabat a la llera de les Sagrades Escriptures". Francesc ha conclòs que totes aquestes expressions "hi són per fer palès que, si no existissin les paraules per fer inofensius els mals sentiments davant de la violència, per canalitzar-los amb la idea que no facin mal, el món estaria completament enfonsat".

El pontífex ha destacat que "els sentiments, encara que siguin nobles, són sempre incerts, perquè van i venen, ens abandonen i tornen". En canvi, ha situat en l'altre cantó de la balança "les gràcies de la pregària, que són imprevisibles, configuren per al cor una realitat que és misteriosa i, en alguns moments, absent". El Sant Pare ha afirmat, en el mateix sentit, que "la pregària dels llavis, que murmura o es recita en el cor, està sempre disponible i és tan necessària com el treball manual". Ha recordat que, a l'Església, "hi ha les persones grans que reciten a mitja veu les pregàries que van aprendre en la infantesa, però aquestes invocacions no molesten el silenci, sinó que testimonien la fidelitat al deure de pregar, practicat durant tota la vida i sense fallar mai".  Finalment el bisbe de Roma ha assegurat que "tots hem d'aprendre de la constància d'un pelegrí rus que va assumir l'art de la pregària repetint infinites vegades la mateixa invocació: Jesús, Crist , Fill de Déu, Senyor, tingueu pietat de nosaltres, pecadors!". També ha apuntat que "Jesús ens ha ensenyat el Parenostre", la gran eina per pregar.