El Papa ha assegurat aquest dimecres que "el Pare Celestial sempre escolta les nostres pregàries". En una nova audiència general, que s'ha fet novament davant d'un nombre reduït de fidels al Pati de Sant Damas del Vaticà, Francesc ha basat la seva reflexió en "la certesa de ser escoltats". Referint-se a "la lliçó del Parenostre", ha dit que el contrari d'aquesta seguretat "seria una mena de màgia que busca satisfer els propis desitjos i interessos sense verificar si estan d'acord o no amb el projecte de Déu". El pontífex ha explicat que "Jesús ens crida a créixer en la fe, de manera que sigui aquesta virtut la que guiï la nostra pregària i, d'aquesta manera, tot allò que volem amb l'objectiu de la màxima glòria de Déu". La trobada ha començat amb la lectura d'un fragment evangèlic del capítol 5 de Sant Marc, que relata la intervenció del Senyor en favor del cap de la sinagoga, que es deia Jaire, un home que havia suplicat el guariment de la seva filla després que Jesús digués que calia tenir fe.
Davant la pregunta la causa de no obtenir allò que es demana si és veritat que Déu ens escolta, el Sant Pare ha recordat que "la nostra mirada sobre les coses és limitada" i que, "en la pregària, hauríem d'intentar escoltar la seva veu i conformar-nos amb el seu designi d'amor". En aquesta línia, ha afirmat que, en el Parenostre, "ja demanem que es faci la seva voluntat, que vingui el seu Regne i que sigui santificat el seu nom". El bisbe de Roma ha dit que una segona resposta, la més delicada, és el fet que "Déu no sempre respon a allò que esperem", encara que molts li preguin amb humilitat. En relació amb aquest pensament, el Papa ha destacat la conveniència de fixar-nos en la lliçó que ens dona l'evangeli, en què llegim com "Jesús rep moltes peticions de multitud de fidels que s'apropen a ell i davant dels quals, de vegades, la resposta és immediata". Ha aclarit, però, que "el Senyor, en altres ocasions, ens crida a la perseverança, com fa amb la dona cananea que pregava per la seva filla, o a embarcar-nos en un viatge de fe".
Al final de l'audiència general, el pontífex ha saludat Lidia Maksymowicz, una dona polonesa d'origen bielorús que va sobreviure als camps de concentració nazis i als experiments de Mengele. La supervivent ha mostrat al Sant Pare el número de la seva deportació al camp de concentració tatuat en el seu braç, besat fins i tot per Francesc. Lidia Maksysmowicz li ha lliurat tres regals que simbolitzen la memòria, l'esperança i la pregària. I ha comentat que, "amb el Sant Pare, hi ha hagut capacitat d'entendre's amb una mirada, sense que hi calguessin paraules". El bisbe de Roma, finalment, ha recordat la celebració, aquest mateix dimecres, de la memòria litúrgica de Sant Felip Neri, conegut també com el "sant de l'alegria". Ha expressat el seu desig que els devots i altres creients vinculats al carisma del fundador de la Congregació de l'Oratori, mantinguin "l'alegria tranquil·litzadora i que aquest do del Senyor els acompanyi i enriqueixi el camí".
