Guillem Gisbert, cantant del grup Manel, acaba de publicar un disc en solitari: Balla la masurca! (Ceràmiques Guzmán). El grup va baixar dels escenaris i, el 3 de maig, Gisbert comença una gira amb inici a la sala Apolo. Les entrades es van exhaurir quatre hores després de sortir a la venda: "Soc perfectament conscient que les va vendre Manel", ha dit en una entrevista al programa La Caravana de Ràdio Estel.
Una estrena en solitari que no esperava als premis Gaudí
No obstant això, l'artista reconeix la feina que li queda perquè el públic es faci seu el nou projecte. En aquesta entrevista de Joan Trias, ens hem endinsat en les cançons i els sentiments, perquè hem sabut com es va sentir en cantar als premis Gaudí mentre alguna gent del cinema li donava l'esquena i sortia de la sala. "Va ser una barreja entre mala sort i la massa importància que li vaig donar jo al meu cap".
Uns orígens periodístics amb poca vocació
Durant la conversa, també hem profunditzat en els seus orígens periodístics, ben presents en dues cançons del nou disc. "La intenció no és parlar amb nostàlgia, la recordo com una època grisa i carregada de dubtes". "Buscava la vocació, una mena de crida i ho vaig viure en tensió durant molt temps", ha afegit. "Crec fermament que es pot passar pel món sense saber massa què s'hi ha vingut a fer i no passa res". "Jo m'he dedicat per atzar de la vida a això i no era per vocació", reconeix.
"Crec fermament que es pot passar pel món sense saber massa què s'hi ha vingut a fer i no passa res"
