Dirigida i adaptada per Eva Redondo, La Villarroel de Barcelona es transforma en horrors, pors i plors. També en algun somriure i, sobretot, en un mar ple de memòria perceptible i palpable a través de la veu i el gest de Gabriela Flores. Parlem de 'Hombre por necesidad': la història d’una dona que ha de fer-se passar pel seu marit difunt per seguir treballant. L’auge del nazisme i la decadència humana de la guerra marquen el seu destí. És un monòleg de poc més d’una hora que et mira de tu a tu, t’atrapa com una teranyina i et sacseja l’ànima. 'Hombre por necesidad' és un recordatori i també un avís en els temps que corren. Però alhora mostra la força innata d’una dona per sobreviure. Malgrat haver-se de convertir en un home, és més dona que mai. Per parlar-ne de tot plegat, ens visita a l’estudi la protagonista d’aquesta història: Gabriela Flores.
