La jove barcelonina Desirée López, de 20 anys, va ser una de les protagonistes de la vetlla de pregària presidida pel papa Lleó XIV a l'Estadi Olímpic Lluís Companys el darrer dimarts 9 de juny. Davant de 40.000 persones i milions d'espectadors d'arreu del món, va compartir un testimoni de vida marcat pel sofriment, però també per l'esperança, la fe i la capacitat de reconstruir-se. "Estava molt nerviosa abans de pujar a l'escenari, sobretot per tenir el Sant Pare davant meu", ha explicat en declaracions a Ràdio Estel. Tanmateix, assegura que els nervis van desaparèixer tan bon punt va començar a parlar: "Cada vegada que feia una pausa el mirava i em transmetia una pau immensa. Els nervis no van servir de res perquè allà dalt em sentia profundament en pau".
Durant el seu testimoni, Desirée va relatar una infància marcada per la violència familiar. Quan era petita, el seu pare va intentar matar la seva mare i un jove que va intervenir per salvar-la va perdre la vida. Després de l'ingrés del pare a la presó i dels problemes de drogodependència de la mare, als deu anys els serveis socials la van traslladar al centre de menors de Sant Josep de la Muntanya. La jove recorda aquell moment com una etapa difícil, però també providencial. "Va ser un regal immens del Senyor. Em van acollir amb molt d'amor, que era justament el que necessitava". Les religioses i els educadors del centre van esdevenir una autèntica família per a ella. De fet, dos dels educadors són avui els seus padrins de baptisme.
Va ser precisament a Sant Josep de la Muntanya on va descobrir la fe. "Jo no havia anat mai a missa ni sabia qui era Déu. Veure les monges i la seva manera de viure va sembrar una petita llavor que amb els anys ha anat creixent", explica. Actualment, Desirée estudia segon curs de Dret i ha pogut recuperar la relació amb la seva mare biològica. "Estic molt contenta, molt acompanyada i compartint la vida amb ella", afirma.
Durant la vetlla, la jove va formular al Papa dues preguntes profundament personals: com podia perdonar el seu pare i com podia reconciliar-se plenament amb Déu. En la seva resposta, el Sant Pare va recordar que el perdó és "una poderosa medicina contra el mal" i que forma part d'un procés que cal demanar al Senyor. Aquelles paraules van tenir un impacte profund en Desirée. "Era com si m'estigués parlant l'Esperit Sant. Em va alliberar d'una càrrega molt gran perquè vaig entendre que el perdó no és una cosa que hagis de fer tota sola. És un do que cal demanar a Déu, i també un camí".
La jove assegura que se sent preparada per iniciar aquest procés de reconciliació amb el seu pare, amb la seva pròpia història i amb les ferides del passat. I espera que el seu testimoni serveixi per transmetre esperança a altres persones que travessen situacions difícils. "Crec que avui el perdó és una paraula que no s'utilitza gaire. M'agradaria que la meva història ajudés a veure que les segones oportunitats existeixen i que, encara que tot sembli fosc, Déu et pot recuperar des d'allà. Hi ha esperança i es pot sortir endavant", conclou. Desirée continua vinculada a la comunitat de Sant Josep de la Muntanya, on participa habitualment en l'eucaristia amb les religioses que la van acollir. Una comunitat que, assegura, continua sent avui la seva família.
