“Els grans festivals s'han convertit en un fenomen que transcendeix la mateixa música, quan no contribueix directament al seu estrangulament. Mouen milers de milions d'euros, atrauen turisme, exigeixen subvencions, blanquegen marques, exploten artistes i treballadors i saquegen el públic. Així i tot, no hi ha ciutat, gran o petita, que no aposti pel seu”. Així descrivia el periodista musical Nando Cruz, ja al 2023, els festivals de música de gran format en el seu llibre 'Macrofestivales. El agujero negro de la música' editat per Península.
També és cert, per ser justos, que el mateix Nando Cruz assegurava dos anys més tard que “a Espanya, centenars d'espais i col·lectius impulsen cites a escala humana on la música en preserva el protagonisme i la capacitat de generar comunitat”. Ho feia a través d’un nou llibre 'Microfestivales y otros escenarios posibles' editat per Silex. Però si tot va tan de pressa, ha canviat tot aquest panorama? I si és així, ho ha fet cap a bé o cap al desastre? Què aporten el Primavera, el Sonar o el Cruïlla a una ciutat com Barcelona i al panorama musical? Encara queda espai per als festivals de petit format? Ho parlem avui a El Matí de Ràdio Estel amb Nando Cruz.
