Avui és la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat i de la diòcesi de Barcelona des de l’any 1868. Una advocació mariana que va inspirar Jaume I, sant Ramon de Penyafort i sant Pere Nolasc a fundar, l’any 1218, l’orde mercedari, dedicat a la redempció dels captius. És per això que avui, en una data tan assenyalada, volem parlar del perdó.
I ho fem a través d'un dels testimonis que recull el llibre 'Mira’m', de la Núria Ortín. Aquesta obra és un mosaic de 22 persones molt diverses que expliquen la seva experiència i el seu punt de vista sobre el món de la presó. Un d’aquests testimonis és el de la Maixabel Lasa, vídua de l’exgovernador civil de Guipúscoa, Juan María Jáuregui, assassinat per ETA l'any 2000. La Maixabel es va reunir fa uns anys amb Luis Carrasco, un dels assassins del seu marit. Es tracta d'una de les trobades restauratives més impactants que es recorden.
Lasa explica que prefereix parlar de "segones oportunitats". Per a ella, aquest gest no significa oblidar ni justificar el que va passar. Considera que els qui van formar part d’ETA van haver de fer un procés personal per reconèixer que allò que havien fet era "totalment abominable i condemnable". Alhora, defensa que els drets humans han de ser respectats "encara que la persona hagi comès la barbaritat més gran".
També reivindica el paper de les persones mediadores en els processos de justícia restaurativa. Segons explica, són fonamentals per preparar les trobades i acompanyar tant la víctima com el victimari durant els moments més difícils. Lasa assegura que entén i respecta que altres víctimes no hagin pogut seguir el mateix camí que ella. Tanmateix, demana que també es respecti la seva decisió.
En aquest sentit, defensa el respecte com una condició imprescindible per a la convivència: "Si no respectes qui pensa diferent, no pot haver-hi convivència". Una idea que pren un significat especialment profund en el seu cas i en una societat marcada durant dècades per la violència i la divisió. Amb els anys, assegura que la societat basca també ha anat canviant. En els homenatges al seu marit, explica, s’hi han incorporat persones amb sensibilitats polítiques que inicialment no hi participaven. "A poc a poc la gent també va canviant", afirma.
Per a Lasa, la relació que neix entre víctima i victimari després d’una trobada restaurativa és difícil d’explicar, però real: "Sorgeix un vincle que no es veu, però que hi és". Un vincle que, segons ella, forma part d’un procés que no esborra el passat... Però que pot obrir la porta a una altra manera de mirar-lo.
