'La última noche con mi hermano', com diu la seva protagonista, és una obra de difunts, amb un final escrit, el seu final. Però també és una obra amb un humor afinat, d'aquell que t'acaricia mentre va fent mal. La dramatúrgia i la direcció la signa Alfredo Sanzol sota la coproducció del Teatre Nacional de Catalunya i el Centro Drámatico Nacional. Una coproducció que ja ha voltat per l'Estat espanyol i ara fa parada al TNC fins a l'1 de novembre. Elisabet Gelabert, Ariadna Llobet, Nuria Mencía, Biel Montoro, Jesús Noguero i Cristóbal Suárez són l'elenc d'una història que emociona, que provoca somriure, tendresa i humanitat. Una humanitat que apropa, dialoga i sobretot intenta acomiadar, perquè a qui no li ha costat mai acomiadar? Nuria Mencía és ella, aquesta dona salvatge, indomable, plena de llum que cada nit diu adeu a la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya i, també segurament, tant ella com la família que l'acompanya, cada nit escenifiquen una mort per parar el temps i celebrar la vida. Avui per parlar de tot plegat tenim amb nosaltres l'actriu Nuria Mencía.
