La crisi de l'habitatge a Catalunya s'arrossega des de fa anys i necessita mesures urgents. Així ho ha advertit Carme Trilla, en una entrevista al programa La nit és nostra, d'Eduard Buil. Trilla ha xifrat en 100.000 habitatges assequibles el dèficit actual i ha alertat que continuarà creixent cada any si no s'hi actua.
«Hem deixat passar massa temps sense resoldre el problema», ha lamentat. Segons ella, la recuperació econòmica ha fet aflorar una paradoxa: «Ja tinc feina, però no puc pagar un pis».
Trilla ha defensat l'efectivitat de la regulació dels lloguers a les zones tensionades. «On s'ha regulat, s'ha aturat. Si no s'hagués regulat, la pujada hauria estat espectacular», ha assegurat. Tot i això, ha matisat que la mesura no fa baixar els preus, sinó que n'evita l'augment. També ha reconegut que la manca d'oferta continua dificultant l'accés a un pis per a les persones que busquen lloguer.
Més habitatge públic i col·laboració privada
L'experta ha valorat positivament l'anunci de la Generalitat de mobilitzar 55.000 habitatges, especialment perquè els ajuntaments comencen a posar sòl públic a disposició per construir-ne. Ha destacat que bona part seran de lloguer i ha defensat que cal combinar la construcció nova amb la rehabilitació d'edificis.
També ha reclamat més col·laboració amb el sector privat, que concentra entre el 80% i el 90% de l'oferta de lloguer. En aquest sentit, ha defensat fórmules d'habitatge concertat perquè l'administració pugui ajudar les famílies que no poden assumir el cost del lloguer i evitar desnonaments.
Trilla ha recordat que Catalunya només disposa d'un 2% d'habitatge públic, un dèficit que atribueix a dècades de polítiques que no han prioritzat la creació d'un parc públic permanent.
«No destinem ni l'1% del PIB a habitatge»
Trilla també ha lamentat la polarització política, que considera un obstacle per arribar a acords. Ha recordat el Pacte Nacional per a l'Habitatge del 2007 com un exemple d'una etapa en què era possible trobar més consens entre les forces polítiques.
A més, ha alertat de les conseqüències socials de la crisi residencial: cada vegada més persones es veuen obligades a compartir pis i habitació, i moltes parelles ajornen la decisió de tenir fills per la impossibilitat d'accedir a un habitatge.
Per això, ha reclamat polítiques més contundents i més recursos públics. «S'ha de destinar més pressupost públic a l'habitatge. No tenim parc públic ni pressupost públic. No destinem ni l'1% del PIB a habitatge», ha denunciat.
