
La Síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, reclama un canvi en el sistema de protecció a la infància perquè cap menor de tres anys hagi de créixer en un centre residencial. En una entrevista al programa La nit és nostra, d'Eduard Buil, ha assegurat que actualment hi ha uns 300 infants d'entre zero i tres anys en aquesta situació a Catalunya i ha defensat que caldria impulsar una llei que en prohibís l'ingrés.
«Un nadó no pot créixer en un centre», ha afirmat Giménez-Salinas, que considera que, malgrat que aquests espais disposin d'educadors i professionals, no poden oferir als infants les condicions necessàries per desenvolupar una vida normalitzada. «Protegir no és tancar», ha remarcat.
La Síndica ha explicat que els centres residencials haurien de ser un recurs excepcional i temporal, especialment durant els primers anys de vida. En aquest sentit, ha recordat que els acolliments d'urgència haurien de durar dos o tres mesos, però que a la pràctica sovint s'allarguen molt més del previst. Segons ha defensat, els infants necessiten una figura de referència estable durant tot el dia, tant al matí com a la tarda i a la nit.
La prevenció, clau per evitar el desemparament
Giménez-Salinas considera que aproximadament la meitat dels casos de desemparament es podrien evitar amb una intervenció més propera de l'Administració. «Si coneixes molt les famílies, tot això s'evita», ha assegurat, en referència a la necessitat de reforçar l'acompanyament social abans que les situacions de vulnerabilitat acabin amb la retirada de la tutela dels fills.
Per il·lustrar-ho, ha explicat el cas d'uns avis que tenien la tutela dels seus nets i que van rebre l'avís que els retirarien els infants perquè no els portaven a les activitats de lleure, ja que estaven cansats. Per a la Síndica, situacions com aquesta evidencien la importància d'entendre les circumstàncies de cada família i oferir-hi suport abans de prendre mesures més dràstiques.
També ha plantejat que les decisions de desemparament haurien de tenir una major intervenció judicial. Considera que una decisió tan important com separar uns infants de la seva família no hauria de recaure únicament en l'àmbit administratiu.
L'estabilitat afectiva dels infants, una prioritat
Un altre dels aspectes que ha destacat és la necessitat de prioritzar els vincles afectius que els menors estableixen amb les famílies d'acollida. La Síndica defensa que, quan un acolliment d'urgència s'allarga per causes atribuïbles a l'Administració, l'infant hauria de poder continuar amb aquella família, sempre tenint en compte el seu interès superior.
En els casos en què es produeix el pas d'una família d'acollida a una família adoptiva, també considera important preservar la relació entre l'infant i la família amb qui ha conviscut fins aleshores. Segons ha explicat, els nens també expressen les seves preferències i els seus sentiments, i en alguns casos, especialment entre els quatre i els sis anys, manifesten plorant que es volen quedar amb la família d'acollida.
«Les famílies ajuden les famílies», ha resumit, insistint que els vincles afectius i l'estabilitat han de tenir un pes determinant en les decisions sobre el futur dels infants.
Finalment, Giménez-Salinas ha reconegut que fa massa temps que la Sindicatura denuncia aquestes mancances i que no sempre reben respostes positives. Tot i això, ha expressat l'esperança que la situació comenci a canviar i ha insistit que el Govern ha d'assumir la necessitat de reformar el model de protecció a la infància.



