El pròxim 19 de desembre fra Octavi Vilà iniciarà el seu ministeri episcopal a la seu de Barcelona en una celebració a la basílica de la Sagrada Família. Nascut a Tarragona fa 64 anys, després d'haver estat monjo i abat de Poblet, i bisbe de Girona des del 2024, ara es posa al servei de Barcelona, on continuarà fent efectiu el seu lema episcopal, 'Sigues al capdavant per servir'.
D'aquesta manera, Vilà destaca en una entrevista a El Matí a Ràdio Estel com en la vida monàstica s'aprèn a establir ponts amb persones diverses i s'ha de comptar amb cadascun d'ells per a un projecte comú. Així, subratlla que "l'Església ha de dialogar amb els seus temps sent fidel als seus principis", ajudant amb l'Evangeli tot aquell que s'hi apropa per buscar respostes.
Tot i l'orgull del nou càrrec, no ha volgut deixar de banda la diòcesi de Girona i ha manifestat que és important mantenir el camí fet en els darrers anys. "Espero que a partir de l'1 de desembre es buscarà una fórmula perquè no es deixi la diòcesi de Girona sense un pastor", comenta.
"Va ser un dia molt intens"
L'arquebisbe electe de Barcelona explica com ha viscut tot el procés del nomenament i uns darrers quinze dies en què va haver de guardar silenci. Alhora, admet que la primera reacció a l'oferiment és la del rebuig, "perquè un té cert esperit de calma i tranquil·litat". Vilà comenta com després de pràcticament tres anys com a bisbe de Girona se li feia "feixuc" el canvi, ara que ja coneixia més la gent.
De totes maneres, explica que després arriba un procés de reflexió. "Penses que t'has posat en mans de Déu per fer la seva voluntat.", afirma. D'altra banda, assegura que la vida monàstica ha impregnat tot el seu recorregut, i també ara, en què fa una nova passa.
Alhora, agraeix la tasca al cardenal Omella, amb especial atenció a la tardor del 2017 en ple procés independentista de Catalunya. "Va tenir un paper molt important per establir ponts", sosté. Així, destaca que ha aportat molt a l'Església catalana.
Els reptes socials
Vilà també ha fet referència a les problemàtiques socials, entre les quals ha subratllat la crisi habitacional i la immigració. Respecte a l'habitatge ha comentat que l'Església ja fa anys que treballa per transformar béns propis en pisos socials, mentre que de la immigració sosté que cal racionalitzar els recursos; tot i mostrar la preocupació per aquesta gent que marxa del seu país perquè no hi pot viure.
