
La cuinera Ada Parellada reivindica la cuina com un espai de trobada, memòria i cohesió familiar. En una entrevista al programa La Nit És Nostra, conduït per Eduard Buil, la restauradora ha repassat la seva trajectòria professional i ha parlat del seu darrer llibre, en què convida a recuperar el plaer de cuinar i compartir taula. També ha reflexionat sobre la soledat no desitjada i la necessitat de preservar els àpats familiars.
Filla d'una fonda bicentenària i membre d'una família de vuit germans, Parellada ha crescut envoltada de fogons, clients i converses. Una infància que ha marcat la seva manera d'entendre la vida. «A casa nostra no tenim música de fons, tenim música de fonda», ha recordat, fent referència a la remor dels coberts, les veus dels comensals i l'activitat de la cuina. Aquesta convivència constant també explica la seva por a la soledat. «La meva vida ha estat envoltada de gent», ha assegurat, tot defensant la importància de cuidar les persones del seu entorn.
Una professió exigent que va heretar dels pares
Tot i haver nascut en una família dedicada a la restauració, Parellada no tenia clar inicialment que volgués continuar amb el negoci familiar. De fet, quan el seu pare li preguntava què volia ser de gran, ella responia que volia ser clienta. Finalment, però, va decidir dedicar-s'hi perquè havia vist com els seus pares gaudien de la professió.
L'any 1993, amb només 26 anys, va obrir el seu propi restaurant, una decisió que inicialment va generar reticències familiars. «La desconfiança del meu entorn va ser el meu aliat, em va donar més força», ha explicat. Encara recorda les persones que li auguraven una vida curta al negoci: «Em deien que duraria un any, i ja en porto 33».
Després de més de tres dècades al capdavant del restaurant, la cuinera reconeix que ha evolucionat cap a una proposta més centrada en la cuina catalana. Si abans apostava per renovar sovint la carta i introduir novetats, ara busca consolidar-se com un restaurant de referència de la gastronomia tradicional. «M'agradaria convertir-me en una clàssica», ha afirmat.
La cuina familiar com a patrimoni i memòria
Aquesta voluntat de preservar la tradició també és present en el seu darrer llibre, Cuina d'hivern. Parellada explica que l'hivern és una metàfora del recolliment, de la llar i del temps compartit amb els éssers estimats. L'obra proposa receptes pròpies d'aquesta època de l'any, però sobretot vol animar els lectors a recuperar l'hàbit de cuinar a casa.
Entre les receptes que hi tenen un protagonisme especial hi ha els canelons de la seva mare. La cuinera ha reivindicat el patrimoni culinari familiar com una part fonamental de la identitat i dels records personals. «El menjar té un poder evocador i infal·lible. Menges aquella cullerada i et retorna a la mare», ha explicat.
També ha recordat alguns dels plats més senzills que preparaven els seus pares, com el pa torrat amb all i oli del seu pare o les patates bullides aixafades amb oli de la seva mare.
Una crida a recuperar els sopars familiars
Més enllà de les receptes, Parellada defensa la cuina com una activitat que només té sentit quan es pot compartir. «No cuinaràs si no pots compartir-ho», ha assegurat. En aquest sentit, ha posat èmfasi en les persones que no tenen família amb qui compartir els àpats i ha defensat la necessitat de trobar mecanismes perquè ningú hagi de viure aquesta experiència en solitud.
També ha adreçat un missatge a les famílies amb infants i adolescents: preservar el sopar com un moment de reunió quotidiana. «Arraconeu els mòbils, compartiu aquesta mitja horeta i, sobretot, sense retrets», ha demanat. Per a la restauradora, la taula és un espai per retrobar-se, conversar i mantenir els vincles familiars.
Finalment, també ha reivindicat el valor de l'hostaleria, una professió que considera exigent i dura, però alhora gratificant, i ha expressat el desig que cada vegada hi hagi més persones disposades a dedicar-s'hi.



