Arriba una nova edició del Misteri de la Selva, el drama sacre assumpcionista més antic d’Europa en llengua romànica, que es representa ininterrompudament des de l'any 1980. Hi participaran més d’un centenar de persones entre actors i actrius (tots els personatges estan representats per gent del poble o per gent que hi està vinculada d’alguna manera) i responsables de la posada en escena, que es farà com és tradicional els dies 14 (a les 10 de la nit) i 15 d’agost (a les 8 del vespre) a l’església parroquial de Sant Andreu Apòstol de la Selva del Camp, una construcció fonamental de l’arquitectura catalana del renaixement. Enguany l’obra arriba a la seva edició número 36. Joan Massana, un dels directors i actor de l'escenificació, ha destacat aquest dimecres, des de Ràdio Estel, el fet que la narració, plena d'elements musicals, tradicionals i bíblics, "va des de les últimes hores de vida de la Mare de Déu fins a la seva assumpció al cel en cos i ànima, un privilegi que a la Mediterrània ja es donava per segur a l'Edat Mitjana però que l'Església oficialment no va proclamar com a dogma fins al 1950". 

"Aquest any el Misteri de la Selva es presenta molt calurós, no pas en sentit figurat sinó real, perquè la calor que fa ens afecta", ha explicat Joan Massana en la mateixa entrevista, a la Fórmula Estel de Ràdio  Estel. El també actor ha dit que el drama "explica l'adormició de Maria i la seva pujada al cel en cos i ànima pels seus mèrits, en una tradició del segle XIV que és, d'altra banda, totalment mediterrània i pròpia dels Països Catalans". Massana ha fet una crida a "aprendre a ser com els infants, d'acord amb el que ens diu Jesús, és a dir a tenir una actitud oberta com la dels nens que estan oberts a rebre tots els estímuls que ofereix l'escenificació" del Misteri de la Selva. També ha recordat que "el Misteri d'Elx va rebre un permís especial del Concili de Trento perquè fos l'única representació no litúrgica que es podia fer en una església, ja que no estava permès". En aquest sentit, ha assegurat que la Selva del Camp, juntament amb Elx, són referents en les representacions d'un misteri "molt lligat a la devoció del poble a Maria, la Mare de Déu, assumpta al Cel".

El Misteri de la Selva recull les tradicions que envolten la Festa de la Mare de Déu d'Agost i el tema central de l'obra, l'Assumpció de Maria al cel en cos i ànima, prové dels primers segles del cristianisme. Escrit en llengua catalana a finals del segle XIV, El Misteri de la Selva és un esdeveniment cultural de primer ordre a Catalunya i una autèntica joia del teatre medieval, i va rebre el premi nacional de cultura popular a la millor iniciativa artística l’any 1994. El text, anònim, el va trobar l’historiador local Mn. Joan Pié en una llibreta dipositada a l’Arxiu Parroquial Selvatà, junt amb altres textos de la Senyoria de Prades i Mont-ral de mitjans del segle XIV. Posteriorment, la llibreta va passar a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, on es troba actualment. 

Molt probablement, la redacció del Misteri ha de vincular-se amb la ciutat de Tarragona, per les referències tarragonines que hi ha a les estrofes de la croada contra els musulmans, text copiat després del Misteri. I continua amb una referència a Santa Maria del Miracle, nom de l’església medieval que hi havia a l’amfiteatre que toca a l’actual platja del Miracle. Sigui com sigui, la gent de la Selva se l’ha fet seu al llarg d’aquests més e 30 anys, a través del Patronat del Misteri de la Selva, i és considerat un dels principals patrimonis culturals del poble.

El fil argumental del Misteri porta Maria des de casa seva, lloc de la seva mort, fins al indret on és sepultada i finalment, fins a la glòria celestial. Cadascun dels dos grans passos de l’acció dramàtica (mort i sepultura, resurrecció i glorificació de Maria) és assenyalat per una baixada de Jesucrist des del cel, acompanyat d’àngels i de sants. L’obra permet gaudir del refinament del lèxic trobadoresc i dels cants a capella, que són interpretats majoritàriament amb la mateixa tonada que indica el manuscrit original. Pertanyen al repertori gregorià i polifònic dels segles XIII i XIV.

La representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria és el primer text complet d’un drama o misteri assumpcionista català, anterior al misteri de València (fragmentari), del primer terç del segle XV, o al misteri d’Elx. Durant els darrers anys ha traspassat les fronteres del Baix Camp i s’ha representat íntegrament a Tarragona, Elx, Montserrat, Roma i Jerusalem.