Verónica García Morales, professora mexicana de la Universitat de Barcelona i experta en Seguretat Urbana, Xavier Torrens, professor de Ciència Política, i Lluís Sols, col·laborador del Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia, han analitzat aquest dilluns, des del programa 'El Mirador de l'actualitat, la greu crisi política i social que pateix Bolívia. La convulsió, després de les eleccions del 20 d’octubre, ha tingut com a elements principals les acusacions de frau en el triomf d’Evo Morales, la seva dimissió el 10 de novembre passat (amb l’exili i l’asil polític a Mèxic) i la proclamació de la senadora Jeanine Áñez com a presidenta interina. Sols ha destacat que a Bolívia "hi ha hagut una transgressió de la llei que ha portat a un escenari que es pot qualificar de cop d'Estat". Sobre el context, el professor ha dit que el país "estava molt endarrerit i, els últims 15 anys amb Evo Morales de president, ha aconseguit una història d'èxit sorprenent, un creixement fortíssim, per sobre del 5 per cent anual, sense crear desigualtat". D'altra banda, ha recordat que el fins ara mandatari "ha portat una Constitució única en el món, amb un reconeixement dels drets dels pobles indígines, que poden participar mitjançant la seva identitat en la vida política, i ara tot s'ha trencat". Sols finalment ha admès que "Evo Morales sembla que ha falsificat un resultat electoral, fet que ha obert una crisi política molt important".

Per la seva banda, Xavier Torrens ha destacat que "hi ha hagut tres transgressions: la constitucional, quan Evo Morales es va presentar quan la Carta Magna no ho permetia i, a més, un referèndum li ho va prohibir, la de la nit electoral, amb vulneració en el recompte de vots segons els organismes americans, tot i que no se sap fins a on, i la institucional, en aquest cas per part de la presidenta interina, Jeanine Áñez, que podria perpetuar-se perquè està fent coses més enllà de preparar una convocatòria d'eleccions". En aquesta línia, el politòleg ha afegit que "hi ha una inestabilitat política i institucional forta a Bolívia, cosa que se sobreposa a un èxit social de polítiques públiques que van portir, durant més d'una dècada, a reduir molt les desigualtats socials, en aquest país i arreu de l'Amèrica llatina". I Verónica García ha situat la clau en "el mecanisme que s'ha utilitzat per gestionar la dimissió i la repetició del procés electoral, amb la idea de treure les sospites de manipulació dels resultats, per veure si hi ha hagut o no cop d'Estat". La també professora ha explicat que, "quan es va establir que caldria repetir el procés electoral, Morales hauria d'haver seguit per pilotar aquest període transitori".

Evo Morales ho atribueix tot a un cop d’Estat, tesi que té el suport d’una part de l’opinió pública internacional i d’alguns dirigents polítics. L’exmandatari, primer líder indígena que ha governat Bolívia en la seva història (concretament des de 2006), assegura que ha deixat el poder per evitar més morts i ferits, víctimes que Evo Morales atribueix a l’exèrcit, que sembla que el va empènyer a renunciar, i la policia nacional. En qualsevol cas, la nova presidenta interina té l’encàrrec de pilotar una transició i convocar eleccions en 90 dies, i argumenta que això “no és un cop d’estat, sinó un retorn a l’ordre constitucional”. Les Nacions Unides, mentrestant, han demanat als països de la regió que garanteixin l’entrada al propi territori de persones que puguin necessitar protecció davant aquesta crisi boliviana.

No serà fàcil una sortida, mentre Morales assegura que tornarà al país i la societat afronta molt dividida tot el que està passant a Bolívia. Hi ha hagut morts, almenys una desena només aquest cap de setmana, i greus enfrontaments. Tots coincidim que la situació no pot continuar així. Per on passa que els bolivians vegin una llum d'esperança? La resposta és ara molt incerta.