Més de 200 cristians de l’arquebisbat de Tarragona han signat un manifest davant la situació política a Catalunya. I si bé el manifest precisa que l’Església catòlica no ha d’identificar-se amb cap opció política concreta, també afirma que «hi ha drets fonamentals individuals i col·lectius que tota política ha de respectar. I, en això, els cristians tenim l’obligació d’implicar-nos-hi, com fan la Doctrina Social de l’Església i molts documents pontificis i episcopals».
«A Catalunya patim una sèrie d’injustícies que hem de denunciar», indica el manifest. «En cap cas no són lícits ni l’odi, ni la incitació a l’odi, ni les mentides, ni la falsedat, ni les mitges veritats, ni les declaracions esbiaixades, ni les calúmnies (com dir que la nostra escola practica l’adoctrinament, quan en realitat és un model d’integració i de respecte), ni les ofenses, ni el menyspreu, ni les humiliacions, ni la tergiversació.»
El manifest distingeix entre el que és legal i el que és legítim i just. En aquest sentit, afirma que «si la llei és injusta, cal canviar-la, i, si no es pot, hi ha èticament i en consciència el dret a desobeir-la». I denuncia que «aquests darrers mesos l’Estat intenta, per tots els mitjans, ofegar el moviment» pacífic i transversal per decidir el futur de la nostra Nació. En aquest intent s’emmarca l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola i l’empresonament de dos presidents d’entitats i d’autoritats polítiques.
Pel que fa a l’actuació dels cristians, el manifest diu que «el silenci no és mai neutre, sinó que pot ser tant o més polític que un pronunciament; i notem silencis ensordidors». «Que la por que ens confonguin com a cristians amb una opció concreta no ens impedeixi defensar la justícia, els valors democràtics i els drets fonamentals. En aquest sentit, fem una crida a tots els cristians de Catalunya i de tots els pobles d’Espanya a recordar que l’únic precepte per damunt de tots que tenim és estimar els altres, i que no ho fem quan no respectem els seus drets i la seva dignitat».
Entre els impulsors del manifest hi ha Mn. Miquel Barbarà, el P. Francesc Xammar i Montserrat Coll.
