Toni Florido, president de l'Associació Catalana d'Amics d'Israel (ACAI), Tica Font, col·laboradora del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, i Guillem Pursals, politòleg i màster en Seguretat, han analitzat aquest divendres, des del programa El Mirador de l'actualitat, el futur immediat d’Israel després de les últimes eleccions, que continua marcat per una gran incertesa política. Florido ha recordat que, "a Israel, s'ha anat a les primeres eleccions i ara a les segones perquè Avigdor Lieberman, tot i que podia formar majoria inicialment amb la dreta, demanava un govern de concentració, cosa que obliga Benny Gantz i Benjamin Netanyahu, tant a l'abril com ara, a posar-se d'acord". En aquesta línia , ha afegit que l'encara primer ministre "voldrà seguir en el càrrec, però qui ha guanyat les eleccions és Gantz, que ha dit que no donarà suport a un govern presidit per Netanyahu de cap manera". En un diagnòstic més general, Florido ha dit que "hi ha com diversos binomis polítics, entre falcons i coloms (pel que fa a la relació amb Palestina), entre dreta i esquerra i entre religiós i laic".

Tica Font ha explicat que "la situació es podria desbloquejar si, a principis d'octubre, la justícia imputa Netanyahu", cosa que facilitaria la gran coalició entre Blau i Blanc i el Likud. "El debat electoral ha estat més centrat en l'element religiós en relació amb la laïcitat de l'Estat i la corrupció, i gairebé res en la qüestió de Palestina", ha assegurat. La col·laboradora del Centre Delàs s'ha mostrat "preocupada perquè, més enllà de les enquestes d'opinió, la realitat demogràfica apunta cap a un augment dels jueus ultraortodoxos, perquè tenen més natalitat". Finalment ha comentat que també s'ha donat, en aquesta cursa electoral, el greuge comparatiu "entre els ultraortodoxos, que no paguen impostos ni fan el Servei Militar, i la resta de ciutadans".

Per la seva banda, Guillem Pursals ha destacat que, en aquestes eleccions, "la societat israeliana ha marcat un gir i un canvi de guió cap a polítiques que no siguin de dretes i, encara amb més reticències, si hi participen partits religiosos". El politòleg ha revelat una enquesta feta pública aquest mateix divendres pel diari The Jerusalem Post, segons la qual "el 68 per cent dels israelians es mostren contraris a la possibilitat que els partits religiosos segueixin a les coalicions de govern", mentre que "un 65 per cent diuen que desitgen un Israel laic on es respecti, per exemple, el matrimoni civil dins les institucions del país". Igualment ha comentat que sorprèn "que Lieberman, que era molt nacionalista i de dretes, hagi fet aquest gir pragmàtic cap a la proposta d'un govern ampli o de concentració".

La coalició Blau i Blanc, que va ser la més votada a les eleccions del dia 17, no accepta inicialment la petició del Likud, segona força i amb el primer ministre Benjamin Netanyahu al capdavant. Amb 32 diputats els centristes de Benny Gantz i 31 els conservadors de Netanyahu, les possibilitats passen necessàriament per la gran coalició, ja que és l’única fórmula viable per assolir la majoria de 61 escons necessària amb mínimes garanties d’estabilitat. Altres forces, però, intenten pactar amb Gantz, entre elles la del nacionalista i exministre de Defensa Avigdor Lieberman, per intentar excloure tant el Likud com els partits religiosos minoritaris.

En clau de polarització entre dreta i esquerra, el bloc dretà suma 55 diputats, mentre que el de centreesquerra, 56. L’encara primer ministre no escolta de moment les crides a renunciar a un tercer mandat i s’aferra al poder, com si fos l’últim recurs per intentar finalment la reelecció en unes terceres eleccions. Les promeses de Netanyahu, en la línia d’ocupar territoris i de mesures que allunyen una pau propera amb els palestins, conviuen amb la situació interna d’un país modern i democràtic però que viu afectat per un creixement de la desconfiança dels ciutadans amb els polítics i per la corrupció.