Enaquest número de Catalunya Cristiana ens ocupem d’un tema poc divulgat que tocael cor i que posa en relleu l’abnegació de molts pares i de moltes maresd’avui: l’adopció de nens i nenes amb necessitats especials. Més d’una vegadahem sentit dir: «Ja tenien fills biològics i n’han adoptat un altre que té taldiscapacitat...» I ens ha fet pensar i ens ha provocat admiració. Quan un gestés especialment generós ja no diem «és bo», sinó «és bonic».
L’escriptorJosep Maria Espinàs, en el seu divulgat llibre El teu nom és Olga, que vaajudar molt en el tracte envers aquests infants, escrivia a la seva estimadafilla amb síndrome de Down unes reflexions plenament vigents: «Tu no ho saps,però cada vegada que t’acostes i dius “soc jo” no tan sols et poses exactamenten el teu lloc sinó que fas que jo reconegui el meu —soc el teu tu—, i encaramés: poses en el seu lloc totes les coses d’aquest món.» I també: «Ets moltlimita- da, diuen, i és cert. Però al mateix temps ets una font inesgotable desuggeriments. Tu, estimada Olga, has eixamplat el meu horitzó interior, i hasfet que hi càpiguen alguns —no tants com voldria— actes gratuïts, que són elsque no afeixuguen mai amb el ressentiment ni angoixen per la rendibilitat.»
Calno oblidar que el principi de paternitat/maternitat responsable s’estén tambéals nens i nenes adoptats i demana unes condicions precises per poderexercir-la: entre aquestes famílies d’adopció abunden els pares i maresprofessionals del camp educatiu, del treball social, amb experiència pròxima encasos similars de necessitats especials, famílies que ja han criat els fillsbiològics i es plantegen un segon període de paternitat/maternitat. Aquesta ésuna variant menys coneguda de les adopcions nacionals i internacionals queprioritza el dret de l’infant, siguin quines siguin les seves característiques,a créixer i a desenvolupar-se en una família. Un tema de fons que també haestat tractat a la Trobada Mundial de les Famílies a Dublín i que s’hauria deconsiderar en el projecte de vida dels matrimonis.
