Cinc entitats socials presenten aquest dimarts una proposta de llei al Parlament de Catalunya, amb suport de tots els partits polítics, per abordar de manera urgent el sensellarisme. La proposta planteja un seguit de drets socials bàsics com l'assistència sanitària, l'empadronament, els serveis funeraris, les prestacions socials i els espais residencials dignes.
Salvador Maneu, director de Sant Joan de Déu de Serveis Socials Barcelona, una de les cinc entitats que des de fa tres anys ha participat en l'elaboració de la proposta, confia que aquesta "es converteixi en llei, entri en vigor durant l'any 2022, i es tingui en compte en els pressupostos del 2023".
En una entrevista al programa 'El Matí a Ràdio Estel', Maneu ha detallat que "a Catalunya no hi ha un mapa del sensellarisme, perquè legalment no és obligatori tenir-lo". "La proposta de llei obliga a elaborar censos i recomptes amb la mateixa metodologia arreu del territori", ha afegit. En aquesta línia, ha dit també que "es necessita una llei que unifiqui criteris i blindi una equitat territorial a Catalunya". Actualment, els ajuntaments detecten les necessitats, però no tenen l'estructura jurídica ni econòmica per pal·liar el sensellarisme i, com ha apuntat Maneu, "la proposta de llei vol corregir aquesta situació amb més transferències als consistoris, corregint anomalies estructurals i facilitant la feina a les administracions i entitats involucrades".
"Es necessita una llei que unifiqui criteris i blindi una equitat territorial a Catalunya"
La proposta de llei, impulsada des del món acadèmic i dirigida pel catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona, Antoni Milian, es basa en les últimes dades que es tenen del sensellarisme a Catalunya del 2016, abans de l'arribada de la pandèmia i el deteriorament de la situació que l'acompanya. Aquestes xifres, que segueixen una classificació europea, apunten que unes 10.000 persones es troben sense llar a Catalunya. Tanmateix, Salvador Maneu ha detallat que "la llei podria acabar beneficiant unes 18.000 persones". I ha afegit que "es tracta d'una llei residual, que afecta una minoria de persones, per tant, és una llei barata pel Parlament i el retorn social que té és molt elevat".
