La Fundació Migra Studium ha organitzat, per a aquest dissabte 30 de gener, una vetlla de pregària davant del Centre d’Internament per a persones Estrangeres de Barcelona, situat a la Zona Franca, per dir ben fort que "viure sense el CIE és possible". L'objectiu és "donar veu a les persones internades en aquest centre i reclamar els seus drets vulnerats". Enguany, ha estat una trobada presencial i telemàtica. Els organitzadors la defineixen com una bona oportunitat per treballar, per exemple, amb els grups de grans o joves dels Centres d'Esplai. Entre els convocants, el Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans, s'ha tornat a sumar a la denúncia d'aquesta dura realitat. Josetxo Ordóñez, advocat de la Fundació Migra Studium i responsable del projecte CIE d’aquesta entitat, ha valorat la iniciativa i la situació del centre de Barcelona aquest divendres, en una entrevista al programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel.
Quina és a dia d'avui la situació de les persones que es troben al Centre d’Internament per a Estrangers de Barcelona?
Actualment hi ha 57 persones al CIE de Barcelona, esperant ser expulsades. Bàsicament són del Marroc i d'Algèria. Sobretot ells tenen el hàndicap de l'internament, al qual s'afegeix l'aïllament, perquè no poden rebre visites de l'exterior, ni de familiars ni dels voluntaris de Migra Studium. Això afegeix molt més patiments a la seva situació.
El jutge encarregat del control del Centre d’Internament, el CIE, va rebutjar ara fa unes setmanes decidir si tanca aquesta instal·lació per la incidència de la Covid, com li havia l'Ajuntament. Segons ell, la raó és que "excedeix" les seves funcions. Com està ara mateix aquesta iniciativa? I quines alternatives es podrien trobar per a les persones que estan allà temporalment?
El 2020, el CIE va estar tancat sis mesos, un exemple clar que els tancaments d'aquests llocs és possibles. No passava res perquè estigués tancat, i no es necessitava. I durant aquest temps, hi ha hagut alternatives que han funcionat durant aquest temps i que són menys gravoses contra la llibertat, entre elles la retirada del passaport, la necessitat de personar-se periòdicament davant davant d'un advocat i fins i tot experiències d'acollida comunitària o en família, que s'han dut a terme aquí i arreu d'Europa.
Vostès son una entitat privada, preocupada per aquesta realitat i alhora activa per trobar solucions, però evidentment les sortides cal que passin per les institucions i els governs. Avui mateix ha arrencat la campanya electoral. Creu que els partits tenen prou al cap solucionar aquestes problemàtiques tan dures? Han trobat la col·laboració d’algun grup polític en especial?
Nosaltres tenim interlocució a nivell polític, com també amb el síndic de greuges i el Defensor del Pueblo. A nivell d'aquestes institucions, hi ha recomanacions i propostes de reforma legislativa i d'adequació de les normes jurídiques a un estil de política migratòria molt més humanitari i dirigit a l'hospitalitat i l'acollida. Això es troba damunt de la taula. Aquests temes de migracions no haurien de ser, en qualsevol cas, motiu de confrontació política, ni en campanya ni mai.
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest divendres 29 de gener.
